Francisco Villota Baquiola

(S'ha redirigit des de: Francisco Villota)

Francisco Villota Baquiola (Madrid, 18 de novembre de 1873 - Madrid, 7 de gener de 1950) va ser un pilotari aficionat en la seva joventut i és considerat, juntament amb José de Amézola y Aspizúa com el primer medallista que ha tingut Espanya en uns Jocs Olímpics.

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Villota Baquiola
Biografia
NaixementFrancisco Villota Baquiola
18 novembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanya
Es coneix perPrimer medallista espanyol
Activitat
Ocupaciópilotari Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportpilota basca Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1900Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 Modifica el valor a Wikidata


Olympics.com: villota Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Espanya Espanya
Pilota basca
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or París 190 Cesta-punta

Primer medallista olímpic de l'esport espanyol

modifica

La medalla olímpica que s'atribueix a Francisco Villota és fruit d'una revisió crítica dels Jocs Olímpics de París 1900 que va realitzar l'historiador Bill Mallon en 1998 i que va publicar sota el títol The 1900 Olympic Games: Results for All Competitors in All Events, With Commentary.

Els segons jocs olímpics de l'era moderna van ser un conjunt de proves i concursos esportius celebrats al llarg de diversos mesos durant l'Exposició Universal de París (1900), que ni tan sols van ser publicitats com a Jocs Olímpics en l'època. El problema a què s'enfrontaven els historiadors esportius era destriar quines proves esportives de les disputades aquell any a París havien de ser considerades olímpiques i quines no, ja que moltes d'elles van tenir caràcter local, van ser proves professionals amb premis en metàl·lic o corresponien a disciplines que alguns no consideren esportives, com pot ser la columbofília. Això feia que el medaller d'aquests Jocs Olímpics diferís substancialment depenent de qui fes el recompte.

Per posar ordre en el caòtic conjunt de proves i concursos que es van celebrar durant l'Exposició Universal de París (1900), Mallon va aplicar estrictament quatre condicions bàsiques per considerar que les proves esportives celebrades durant 1900 a París van ser realment olímpiques (que fossin amateurs, internacionals, sense "handicaps" i obertes).

Així per exemple Mallon no va considerar olímpica la prova de tir al colomí en la qual l'espanyol Pedro Pidal havia obtingut el segon lloc, negant d'aquesta forma a l'esport espanyol la que tradicionalment havia estat considerada com la seva primera medalla olímpica. En aquesta prova els vencedors havien obtingut importants premis en metàl·lic, la qual cosa la catalogava com una prova no amateur.

No obstant això de tot el conjunt d'esdeveniments celebrats aquell any a París, Mallon va rescatar un torneig amateur de la modalitat de cesta-punta de pilota basca que havia caigut en l'oblit. En aquell torneig es van inscriure dues parelles: una formada per un tal Villota de Madrid i un tal Amézola de Bilbao i una parella d'Iparralde anomenats Durquetty i Etchegaray. Els segons es van retirar abans del partit per algun tipus de discrepància sobre l'organització o les regles del torneig; i els organitzadors van declarar vencedors Villota i Amézola. En complir el torneig de cesta-punta les quatre condicions aplicats per Mallon en el seu estudi, Villota i Amézola havien de ser considerats campions olímpics segons el seu criteri, encara malgrat no haver-se arribat a disputar el torneig, ja que havien estat proclamats campions per incompareixença dels seus rivals.

L'any 2004 el COI va donar per bones les tesis de Mallon i va incorporar als dos puntistes Villota i Amézola com a medallistes olímpics. D'altra banda Pidal era tret fora del palmarès olímpic. Així, Amézola i Villota es van convertir en els primers campions olímpics de l'esport espanyol i en els únics campions olímpics de pilota basca de la història, ja que solament en l'edició de 1900 la pilota ha estat reconeguda com a part del programa olímpic oficial.

No obstant això, fins a agost de 2008 poc es va saber de qui havien estat Villota i Amézola realment, ja que solament havien quedat registrats en el llibre commemoratiu dels Jocs de 1900 els seus cognoms i ciutats de procedència. L'historiador Fernando Arrechea, especialitzat en el tema, va dur a terme una investigació particular que va revelar les identitats de tots dos esportistes i que va publicar en el seu blog d'olimpisme.

L'agost de 2008, coincidint amb els Jocs Olímpics de Pequín 2008 va revelar la identitat completa de Villota, que s'anomenava Francisco Villota i havia estat un membre de l'alta societat madrilenya, de família càntabra. Uns mesos més tard, el 20 de desembre de 2008, va revelar que el seu company Amézola havia estat José de Amézola y Aspizúa, una figura ben coneguda de la societat biscaïna de principis de segles. D'aquesta manera havia desvetllat les identitats dels primers campions olímpics de l'esport espanyol, campions que d'altra banda, mai van ser conscients en vida de ser-ho.

Referències

modifica