Francisco de Solís y Folch de Cardona
Francisco de Solís y Folch de Cardona (Madrid, 16 de febrer de 1713 - Roma, 21 de març de 1775) va ser un cardenal espanyol, bisbe de les arxidiòcesis de Còrdova i de Sevilla.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco de Solís y Folch de Cardona 16 febrer 1713 Madrid |
| Mort | 21 març 1776 (63 anys) Roma |
| Sepultura | Convent de Santa Rosalia |
| Cardenal | |
| 5 abril 1756 – | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 17 novembre 1755 – ← Lluís de Borbó i Farnese – Francisco Javier Delgado Venegas → Diòcesi: arquebisbat de Sevilla | |
 Arquebisbe de Sevilla | |
| 1755 – 1775 ← Lluís de Borbó i Farnese – Francisco Javier Delgado Venegas → | |
| Arquebisbe titular | |
| 20 gener 1749 – | |
| Bisbe auxiliar de Sevilla | |
| 20 gener 1749 – Diòcesi: arquebisbat de Sevilla | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanya |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | 16 de març de 1749 per Enrico Enriquez |
| Proclamació cardenalícia | 5 d'abril de 1756 pel Papa Benet XIV |
| Família | |
| Pare | José Ignacio de Solís y Gand-Vilain |
| Germans | José Solís Folch de Cardona |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
 | |
Genealogia modifica
Era d'ascèndència aristocràtica i pertanyia a una de les famílies amb més influència a la Cort de Felip V. El seu pare era José de Solís y Gante, III duc de Montellano, gran d'Espanya[1] i la seva mare, la valenciana Josefa Folch de Cardona V, marquesa de Castelnovo i Pons. El seu germà petit va ser José Solís Folch de Cardona (1716-1762) i el seu germà gran, Alonso IV, duc de Montellano i virrei de Navarra.
Vida modifica
El 1755 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla, el 1756 el papa Benet XIV el va nomenar cardenal i va participar en el conclave del 1769 que va escollir el Papa Climent XIII
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco de Solís y Folch de Cardona |