Obre el menú principal

Franz Krenn

compositor austríac

Franz Krenn (Droß, 26 de febrer de 1816 – Sankt Andrä-Wördern, 18 de juny de 1897) fou un compositor austríac i mestre de composició.

Infotaula de personaFranz Krenn
Franz Krenn.jpg
Biografia
Naixement 26 febrer 1816
Droß
Mort 18 juny 1897 (81 anys)
Sankt Andrä-Wördern Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor i pedagog musical
Ocupador Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Instrument Orgue

Musicbrainz: 7ae4b775-2b74-4dcb-aee2-2d2849b69a63
Modifica les dades a Wikidata

El seu oncle, qui va ser també el seu primer instructor, Ignaz Henritsch, va ser pupil de Joseph Preindl (1756-1823), qui al seu torn havia estudiat sota Alberchtsberger; De la mateixa manera, el professor més important de Krenn a Viena, Ignaz, Ritter von Seyfried (1776-1841) va ser també un pupil d'Albrechtsberger, i estudià piano amb el mateix Mozart. El primer treball important de Krenn va ser regent de cor a la Mariahilferkirche (1847-1862).[1] També va ser organista en diverses esglésies vieneses, esdevenint Kapellmeister de l'església de Sant M iquel de Viena el 1862.[2] De 1869 fins al 1893 Krenn va ensenyar harmonia, contrapunt i composició al Conservatori de Viena. Durant aquest temps, sembla que va adquirir el renom de «Vell Krenn», i és avui sovint descrit per haver sigut un mestre força pedant.[3] En la seva tèsi doctoral, el musicòleg Paul Banks parla sobre la mediocritat creativa de Krenn, qui paradoxalment va ser professor d' alumnes brillants com Gustav Mahler, Hans Rott i Hugo Wolf, i es pregunta:

Faced with this well-written but facile music, without a spark of inner life, it must be wondered what, if anything, this teacher was able to pass on to his pupils. The early works of a comparatively unoriginal pupil, Mathilde von Kralik, are more adventurous in their adoption of stylistic features from Brahms and Schumann, to say nothing of those by Mahler and Rott.[4]

Per a Krenn, la composició era més un ofici que un art, i per axiò són observables a les seves partitures moltíssimes abreviaciones de caràcter pràctic. Estilísticament va mantenir una distinció entre música sacra i música secular. És possible que l'estil sargat que desenvoluparia cap a l'any 1839, más auster i conservador, fos causat o inspirat per la reforma ciciliana, la qual intentaba reformar la música de l'Església Catòlica Romana. Entre els seus alumnes més coneguts hi ha Leóš Janáček, Mathilde Kralik, Gustav Mahler, que va estudiar amb ell entre 1875 i 1878, Richard Robert, Hans Rott, i Alexander von Zemlinsky.[5] El curs de composició que oferia tenia tres punts essencials, més enllà de la pròpia composició: aprendre a treballar amb conjunts de música de càmara, utilitzar la orquestra del conservatori com a platafora per escoltar les pròpies obres, i practicar l'art de la direcció. Les seves composicions inclouen misses, cantates, oratoris, rèquiems, corals i cançons, obres per a orgue i piano, i simfonies. En l'actualitat, cap d'elles es troba enregistrada.

ReferènciesModifica

  1. Banks, P. «The Early Social and Musical Environment of Gustav Mahler». Boolean Library Oxford, /, 1982, pàg. 393 [Consulta: 20 novembre 2016].
  2. «Österreichisches Biographisches Lexikon 1815-1950 Online-Edition» p. 258. Biographien.ac.at. [Consulta: 29 abril 2014].
  3. Redlich, H. Mahler, 1963. 
  4. Banks, Paul «The Early Social and Musical Environment of Gustav Mahler». 1982, 1982, pàg. 393.
  5. «On the Origin of the Symphony No. 1 in E major». Bert Hagels. [Consulta: 10 novembre 2006].

BibliografiaModifica

  • Paul Banks, The Early Musical Environment of Gustav Mahler, 1982