Obre el menú principal

Franz Xaver von Zach

Baró Franz Xaver von Zach (en hongarès: Zách János Ferenc) (4 de juny de 1754 (4-06-1754) - 2 de setembre de 1832 (2-09-1832)) va ser un astrònom alemany nascut a la ciutat de Pest, Hongria. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria.

Infotaula de personaFranz Xaver von Zach
Franz Xaver, Baron Von Zach.jpg
Biografia
Naixement 4 juny 1754
Pest (Hongria)
Mort 2 setembre 1832 (78 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 29
Activitat
Camp de treball Astronomia
Ocupació Astrònom
Ocupador Gotha Observatory Tradueix
Alumnes Johann Gottlieb Friedrich von Bohnenberger
Altres
Títol Baró
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va servir per algun temps en l'armada austríaca, i després va viure a Londres des de 1783 fins a 1786 com a tutor a la casa del ministre saxò, Compte Brühl. En 1786 va ser nomenat per Ernest II de Saxònia-Gotha-Altenburg director del nou Observatori de Gotha fins a 1791. Prop del terme del segle XVIII, va organitzar un grup de 24 astrònoms per preparar-se per a una cerca sistemàtica del "planeta perdut" predit per la Llei de Titius-Bode entre Mart i Júpiter. Ceres va ser descobert per accident, just quan s'estava iniciant la cerca. Des de 1806 Zach va acompanyar a la vídua del duc en els seus viatges al sud d'Europa. Va morir a París en 1832.

Zach va publicar Taules del Sol (Gotha, 1792; edició nova i millorada, ibíd., 1804), i nombrosos assajos sobre temes geogràfics, particularment sobre les posicions geogràfiques de molts pobles i llocs, els quals va determinar en els seus viatges amb un sextant.

El fet més rellevant de l'astrònom, després de tot, va ser l'edició de tres columnes científiques de gran valor: Allgemeine Geographische Ephemeriden (4 vols., Gotha, 1798-1799), Monatliche Correspondenz zur Beförderung der Erd- und Himmels-Kunde (28 vols., Gotha, 1800-1813, des de 1807 editat per Bernhard von Lindenau), i Correspondance astronomique, geographique, hydrographique, et statistique (Genoa, 1818-1826, 14 vols., i un volum quinzé, suprimit per la instigació dels Jesuïtes).

Va ser elegit com a membre de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia en 1794.

L'asteroide (999) Zachia i el cràter Zach a la Lluna tenen el seu nom, mentre que l'asteroide (64) Angelina rebé aquest nom per una estació astronòmica que va crear prop de Marsella.

 
L'attraction des montagnes, 1814

ReferènciesModifica

  • Brosche, P.: Der Astronom der Herzogin, Acta Historica Astronomiae Vol. 12 Frankfurt am Main: Deutsch, 2001 ISBN 978-3-8171-1656-0
  • Cunningham, C. (ed.) (2004): The Collected Correspondence of Baron Franz von Zach. Vol. 1: Letters between Zach and Jan Sniadecki 1800-1803 Surfside, Fla. (PO Box 547232, Surfside, FL 33154) : Star Lab Press ISBN 0-9708162-4-3
  • Cunningham, C. (ed.) (2006): The Collected Correspondence of Baron Franz von Zach. Vol. 2: Letters between Zach and Lajos Schedius. Surfside, Fla. (PO Box 547232, Surfside, FL 33154) : Star Lab Press ISBN 0-9708162-7-8
  • Vargha, M., 2005: Franz Xaver von Zach (1754-1832): His Life and Times. Konkoly Obs. Monographs No. 5, Budapest.
  • Gosteli, L; Boschung, O; Brosche, P (1998), «Astronomer, world citizen, bladder calculus patient.