Fred Lawrence Whipple

astrònom estatunidenc
(S'ha redirigit des de: Fred Whipple)

Fred Lawrence Whipple (Red Oak, Iowa, 5 de novembre 1906 - Cambridge, Massachusetts, 30 d'agost 2004) va ser un astrofísic estatunidenc, que va treballar a l'Observatori de la Universitat de Hardvard durant més de 70 anys. D'entre els seus èxits en podem destacar el descobriment de diversos asteroides i cometes, va mencionar la hipòtesi "bola de neu bruta" sobre cometes, i va dissenyar el camp Whipple.[1]

Infotaula de personaFred Lawrence Whipple

(1927) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Red Oak (Iowa) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2004 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Occidental College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoseph Veverka Modifica el valor a Wikidata
Premis

Whipple va postular que els cometes són objectes gelats escalfats pel Sol quan s'acosten al Sistema Solar interior, fent que el gel de la superfícies es sublimi i que els dolls de material volàtil esclatin cap a l'exterior, creant el coma. Giotto va proporcionar la primera evidència que donava suport a la hipòtesi de la "Bola de neu bruta" per a la construcció de cometes demostrant que aquest model era molt correcte,[2] encara que amb modificacions. L'albedo del Cometa de Halley, per exemple, és d'un 4%, cosa que significa que només reflecteix el 4% de la llum solar que l'incideix; sobre el que es podria esperar del carbó.[3] Així, tot i semblar d'un blanc brillant per als observadors de la Terra, el cometa de Halley és de fet negre total. La temperatura superficial de l'evaporació del "gel brut" oscil·la entre −103 °C a una albedo més alta i −53 °C a una albedo baixa; Vega 1 va trobar que la temperatura de la superfície de Halley estava entre 27 i 127 °C. Això va suggerir que només el 10% de la superfície de Halley estava activa, i que grans porcions estaven recobertes d'una capa de pols fosca que retenia la calor.[4] En conjunt, aquestes observacions van suggerir que Halley es componia principalment de materials no volàtils i, per tant, s'assemblava més a una "bola de neu" que a una "bola de neu bruta".[5]

Referències modifica

  1. «Fred Lawrence Whipple». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Brandt, John C. McGraw−Hill AccessScience: Halley's Comet (en anglès). McGraw-Hill. 
  3. Weaver, Harold A.; etal «The Activity and Size of the Nucleus of Comet Hale–Bopp (C/1995 O1)». Science, 275, 5308, 1997, pàg. 1900–1904. Bibcode: 1997Sci...275.1900W. DOI: 10.1126/science.275.5308.1900. PMID: 9072959.
  4. Mendis, D. Asoka «A Postencounter view of comets» (en anglès). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 26, 1, 1988, pàg. 11–49. Bibcode: 1988ARA&A..26...11M. DOI: 10.1146/annurev.aa.26.090188.000303.
  5. «Voyages to Comets». NASA, 2005. [Consulta: 5 desembre 2009].