Fredegís de Tours
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Fredegís de Tours o Fredegisus en llatí (mort el 834 a Tours) fou un clergue i lletrat del Renaixement carolingi, canceller de l'emperador Lluís I el Pietós.
| Nom original | (la) Fredegisus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VIII |
| Mort | 834 Tours |
| Canceller Regne dels Francs | |
| 819 – 832 ← Elisagar – Theoto (en)  → | |
| Abat Abadia de Sant Martí de Tours | |
| 804 – 834 ← Alcuí de York | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | monjo, professor, escriptor, filòsof |
| Període | Filosofia medieval |
| Activitat | (Floruit: segle IX ) |
| Moviment | Filosofia occidental |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Elements biogràfics modifica
Alumne d'Alcuí de York, seguí el seu mestre a la Schola palatina d'Aix-la-Chapelle, on es feu diaca. El 782 acompanyà Alcuí a la cort de Carlemany.
El 796 esdevingué abat de Saint-Martin de Tours, i el 804 succeí el seu mestre Alcuí com a abat.
Obra modifica
Deixà una obra filosòfica i teològica constituïda entre altres de poemes, i dues obres de caràcter epistolari, De substantia nihili et tenebrarum i Epistola de nihilo et tenebris, aquesta última tracta de l'obra del nominalista Agobard de Lió, i defensa contra ell l'existència real del no-res i de les tenebres.
Nihilo et tenebris, adreçada «a tots els fidels i a aquells que viuen al palau beneït del molt gentil príncep Carles» va ser probablement composta durant la seva estada a Tours. Tot comentant els primers versets del Gènesi, l'autor es pregunta si el no-res i les tenebres existeixen, si la Bíblia empra els termes del no-res i de tenebres, escriu, aquests mots han de correspondre a una realitat del nostre món. Aquesta qüestió forma part dels debats més animats del que s'anomena l'Acadèmia Palatina. Fredegís defensa aquesta tesi invocant l'autoritat dels Antics i la lògica. Les primeres frases d'aquest tractat mostren, tanmateix, que la qüestió era fortament debatuda a l'època. La carta de Fredegís recorre a la dialèctica, mecanisme que es fa eina de l'escolàstica amb els treballs de Pere Abelard, d'Alexandre de Hales i de Tomàs d'Aquino.