Frederiksberg

vila de Dinamarca

Frederiksberg és un municipi formalment independent, Municipi de Frederiksberg, dins la Regió de la Capital de Dinamarca,[1] però típicament se'l considera part de Copenhaguen.[2][3] Ocupa una superfície de menys de 9 km² i té una població de 103.192 habitants (2015).[4]

Plantilla:Infotaula geografia políticaFrederiksberg
Imatge
Tipusvila i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

EpònimFrederiksberg Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 55° 40′ 40″ N, 12° 31′ 58″ E / 55.6779°N,12.5327°E / 55.6779; 12.5327
Estat federatDinamarca
RegionsRegió de Hovedstaden
Municipimunicipi de Frederiksberg Modifica el valor a Wikidata
Enclavament aCopenhaguen i Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població105.037 (2017) Modifica el valor a Wikidata (12.073,22 hab./km²)
Geografia
Superfície8,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal1800–2000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Frederiksberg és un enclavament envoltat pel municipi de Copenhaguen i no existeix un límit clar entre els dos municipis.De vegades es considera que Frederiksberg és un barri de la veïna Copenhagen.[3]

Algunes de les institucions de Copenhaguen estan realment a Frederiksberg. Per exemple, el Zoo de Copenhaguen i diverses estacions del metro de Copenhaguen (les estacions de Forum, Frederiksberg, Fasanvej, Lindevang, i Flintholm) estan situades a Frederiksberg.

Història

modifica
 
Batalla de Copenhaguen (1807) amb el Palau de Frederiksberg
 
Plaça Julius Thomsens

El nom originari de Frederiksberg era Tulehøj (= turó de Thyle-),[5][6] A Beowulf, Unferth té el mateix nom. Al Håvamål, el mateix Odin es refereix a ell mateix com "l'antic thul".[7] Thula es tradueix com "cançó", com en el poema de Rigsthula de l'Edda. Cap a 1443 Tulehøj s'escrivia com Tulleshøy.[8] Estava habitat des de l'edat del bronze.

La història de Frederiksberg s'inicia el 2 de juny de 1651 quan Frederic III de Dinamarca va donar a 20 camperols dano-neerlandesos el dret d'assentar-se a Allégade i a fundar "Ny Amager" (= Nou Amager) o "Ny Hollænderby" (= Nova-ciutat.Holandesa). El 1697 ran part de la ciutat es va cremar i amb Christian V va revertir a la corona.

El 1700-1703, Frederic IV de Dinamarca hi construí un palau al turó Valby Bakke que anomená Frederichs Berg, i reconstruí la ciutat al peu del turó que passà a dir-se Frederiksberg.

El 1771 tenia 1.000 habitants que passaren a ser 80.000 el 1900

 
Situació de Fredericksberg dins la zona de Copenhaguen
 
Frederiksberg Have
 
Frederiksberg Allé

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Is Frederiksberg part of the City of Copenhagen?». The City of Copenhagen. Arxivat de l'original el 25 d’abril 2016. [Consulta: 15 abril 2016].
  2. «Areas of Copenhagen». VisitCopenhagen / Wonderful Copenhagen. [Consulta: 15 abril 2016].
  3. 3,0 3,1 «Guide to Frederiksberg in Copenhagen». Wonderful Copenhagen. [Consulta: 16 abril 2016]. «Frederiksberg is a fashionable part of Copenhagen with excellent shopping opportunities and green spaces.»
  4. «Statistikbanken Table FOLK1». Statistikbanken.dk. [Consulta: 11 febrer 2015].
  5. «Gravhøien paa Dyrehavegaard». [Consulta: 15 novembre 2010].
  6. [enllaç sense format] http://runer.natmus.dk/VisGenstand.aspx/Titel/Snoldelev-sten Arxivat 2012-05-26 at Archive.is
  7. «de beste bron van informatie over normanni i. Deze website is te koop!». normannii.org. [Consulta: 14 novembre 2010].[Enllaç no actiu]
  8. «Rostgaard: Dend Kongelige Residents= og Stabel=Stad Kiøbenhavn». Eremit.dk, 17-03-2002. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 14 novembre 2010].

Enllaços externs

modifica