Free-jazz
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El free-jazz (terme anglès; literalment en català, "jazz lliure") és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar durant les dècades dels cinquanta i dels seixanta.[1] Els capdavanters de l'estil van ser músics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane.
Origen | Estats Units d'Amèrica i Europa ![]() |
---|---|
Creació | 1960 ![]() |
Part de | jazz d'avantguarda ![]() |
Tot i que el free-jazz és sovint associat amb l'època en què va nàixer, hi ha tot un seguit de músics que han mantingut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evolució dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo Jörgensmann, Ken Vandermark o William Parker.
Més a prop de casa, hi havia la Intercommunal Free Dance Music Orchestra, una formació dels anys setanta pionera de l'estil a França, liderada pel pianista i compositor François Tusques, i amb el cantant català, Carles Andreu.
Artistes de free-jazz Modifica
- Art Ensemble of Chicago
- Muhal Richard Abrams
- Albert Ayler
- Marshall Allen
- Roland Kirk
- Carla Bley
- Anthony Braxton
- Don Cherry
- Ornette Coleman
- John Coltrane
- John Gilmore
- John Zorn
- Sun Ra
- George Adams
- Derek Bailey
- Han Bennink
- Charles Mingus
- Ed Blackwell
- Ernest Dawkins
- Eric Dolphy
- Scott Fields
- Mike Garson
- Charles Gayle
- Globe Unity Orchestra
- Joe Harriott
- Theo Jörgensmann
Referències Modifica
- ↑ «Free jazz | Improvisation, Avant-Garde & Fusion | Britannica» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2023].