Free-jazz

subgènere musical del jazz

El free-jazz (terme anglès; literalment en català, "jazz lliure") és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar durant les dècades dels cinquanta i dels seixanta.[1] Els capdavanters de l'estil van ser músics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane.

Infotaula de gènere musicalFree-jazz
OrigenEstats Units d'Amèrica i Europa Modifica el valor a Wikidata
Creació1960 Modifica el valor a Wikidata
Part dejazz d'avantguarda Modifica el valor a Wikidata

Tot i que el free-jazz és sovint associat amb l'època en què va nàixer, hi ha tot un seguit de músics que han mantingut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evolució dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo Jörgensmann, Ken Vandermark o William Parker.

Més a prop de casa, hi havia la Intercommunal Free Dance Music Orchestra, una formació dels anys setanta pionera de l'estil a França, liderada pel pianista i compositor François Tusques, i amb el cantant català, Carles Andreu.

Artistes de free-jazz Modifica

Referències Modifica

  1. «Free jazz | Improvisation, Avant-Garde & Fusion | Britannica» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2023].