Free-jazz

El free-jazz (terme anglès; literalment en català, "jazz lliure") és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar durant les dècades dels cinquanta i dels seixanta. Els capdavanters de l'estil van ser músics com ara Ornette Coleman, Cecil Taylor, Albert Ayler, Archie Shepp, Bill Dixon i Paul Bley. Tot i que, potser, els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane.

Free-jazz

Origen	Estats Units d'Amèrica i Europa
Creació	1960
Part de	jazz d'avantguarda

Tot i que el free-jazz és sovint associat amb l'època en què va nàixer, hi ha tot un seguit de músics que han mantingut viu l'estil fins a l'actualitat i n'han continuat l'evolució dins del jazz. Cal destacar-ne Peter Brotzmann, Cecil Taylor, Mars Williams, Theo Jörgensmann, Ken Vandermark o William Parker.

Més a prop de casa, hi havia la Intercommunal Free Dance Music Orchestra, una formació dels anys setanta pionera de l'estil a França, liderada pel pianista i compositor François Tusques, i amb el cantant català, Carles Andreu.

Artistes de free-jazz

• Art Ensemble of Chicago
• Muhal Richard Abrams
• Albert Ayler
• Marshall Allen
• Roland Kirk
• Carla Bley
• Anthony Braxton
• Don Cherry
• Ornette Coleman
• John Coltrane
• John Gilmore
• John Zorn
• Sun Ra
• George Adams
• Derek Bailey
• Han Bennink
• Charles Mingus
• Ed Blackwell
• Ernest Dawkins
• Eric Dolphy
• Scott Fields
• Mike Garson
• Charles Gayle
• Globe Unity Orchestra
• Joe Harriott
• Theo Jörgensmann