Front Popular Panrus

coalició política

El Front Popular Panrus (rus: Obshcherossiyskiy narodnyy front),[1] inicials en anglès ONF, és una coalició política rusa que es va fundar l'any 2011 pel llavors Primer ministre de Rússia Vladimir Putin,[2] per tal de proporcionar a Rússia Unida "idees noves, suggeriments nous i cares noves". Pretén una aliança formal entre el partit governant i un nombrós grup rus d'organitzacions no governamentals [3] El 12 de juny de 2013, Putin va ser elegit el seu dirigent.[4]

Infotaula d'organitzacióFront Popular Panrus
Onf-logo.svg
Dades
Tipuspartit polític
organització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme nacionalista
estatisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 maig 2011 Modifica el valor a Wikidata
FundadorVladímir Putin Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Seu
PresidènciaVladímir Putin Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webonf.ru Modifica el valor a Wikidata
Cartell del front en un Marshrutka

A la reunió de Rússia Unida el 6 de maig de 2011, Putin va demanar la creació d'un "front popular ample de forces simpatitzants" per participar a les eleccions de la Duma. Va incloure Rússia Unida i altres partits polítics, associacions empresarials, sindicats i organitzacions juvenils, de dones, i de veterans. Va reclamar incloure a la llista de partit, candidats provinents de la societat civil.

Es va obrir una pàgina web per implicar-se en el seu lideratge i branques regionals. El Front va instar a individus i grups que es preocupen pel "destí" i "victòria" de Rússia a voler "accedir a participar en el poder".

A l'abril del 2011 a una reunió amb el Consell de Coordinació del Front, Putin va dir que les activitats del front continuarien després de les eleccions. A la mateixa reunió, Putin també va dir que Rússia hauria d'assegurar en el parlament quedar com a primera força. El maig del 2011, centenars d'empreses van incorporar la seva força laboral a l'organització, incloent-hi al voltant de 40.000 treballadors de la Unió Empresarial siberiana.[5]

El 12 de juny de 2013, el moviment va convocar el seu congrés inaugural, elegint a Putin com el seu líder.[4] El congrés també va escollir el personal Central del front: el director de cinema Stanislav Govorukhin, Delovaya Rossiya, co-president Alexander Galushka i com a membre de la Duma Estatal a Olga Timofeyeva.

Segons la Carta, l'objectiu del Front és "promocionar la unitat i la solidaritat civil en el nom de l'èxit històric de Rússia "; el desenvolupament del país com estat, lliure, fort i sobirà amb una economia robusta; el creixement econòmic ràpid; i la confiança en la família. La llista dels fundadors d'ONF era de 480 persones, incloent-hi activistes de sindicats, treballadors, científics, treballadors de la cultura, atletes, homes de negocis, agricultors, polítics i metges.[6]

El 4 de desembre de 2013, es va celebrar la conferència. La conferència, va durar fins al 6 desembre, i es va parlar del procés d'implementar reformes sanitàries, econòmiques, en els serveis de comunitat, educatives i en el món de la cultura. La reunió va tenir nombroses taules rodones sobre els anomenats "decrets de maig" del president i va abordar debats interns de la agenda.

El gener de 2014, el Front va registrar la seva primera oficina regional a la ciutat de Lipetsk, situada aproximadament a 440 quilòmetres al sud de Moscou, en el Ministeri de Justícia de Rússia.[7]

El 21 d'octubre de 2019, la Cort Suprema de Rússia, arrel d'una demanda del Ministeri de Justícia, va liquidar el Partit Agrari de Rússia per no participar en les eleccions durant 7 anys, acabant també amb la seva participació en el Front.

Organitzacions membresModifica

Nom(abreviatura) Ideologia Duma Estatal
Rússia Unida
Единая Россия
Conservadorisme nacionalista [8][9] 339/450

Rodina - Unió Nacional Patriòtica (Партия)

Ultranacionalisme, populisme de dreta 1/450
Patriotes de Rússia (Патриоты России) Esquerra-ala nacionalista, socialisme democràtic 0/450

Partit Socialista Progressista d'Ucraina (Прогрессивная социалистическая партия Украины)

Russofilia, esquerra populista

(Seients a Verkhovna Rada d'Ucraïna)

El Front de Totes les Persones de Rússia també inclou les organitzacions següents:

  • Federació de Sindicats Independents de Rússia
  • Unió russa d'Industrials i Empresaris
  • Guàrdia jove de Rússia Unida
  • Unió Empresarial Siberiana
  • Tota-Rússia Pública Civil-Moviment Patriòtic
  • Unió de Pensionistes de Rússia
  • Unió de Treballadors del Transport de Rússia
  • Unió de Dones de Rússia
  • Moviment de Morts en Carreteres
  • Suport de Rússia

AnàlisiModifica

Segons el periodista Steve Rosenberg en un article per la BBC, el Front podria reemplaçar a Rússia Unida en el futur, el qual era la raó probable per la seva creació [10]

ReferènciesModifica

  1. «Sputnik Mundo: noticias de última hora y de actualidad mundial» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2020].
  2. «Agencia Venezolana de Noticias». [Consulta: 14 desembre 2020].
  3. «¿Qué es el Frente Popular Panruso?» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Putin becomes Popular Front for Russia leader, Interfax-Ukraine (13 June 2013)
  5. «Subscribe to The Australian | Newspaper home delivery, website, iPad, iPhone & Android apps». [Consulta: 14 desembre 2020].
  6. «El Partit Socialista Progressista d'Ucrania s'uneix a la "Internacional Rusa" ONF» (en rus). Regnum, 26-07-2011. [Consulta: 14 desembre 2020].
  7. «Regional ONF branch to help improve standard of living». [Consulta: 14 desembre 2020].
  8. «Russia parliament elections: How the parties line up» (en anglès). BBC News, 06-03-2012.
  9. Sakwa, Richard. Power and Policy in Putin’s Russia (en anglès). Routledge, 2013-09-13. ISBN 978-1-317-98994-3. 
  10. «Putin inaugurates new movement amid fresh protests» (en anglès). BBC News, 12-06-2013.

Enllaços externsModifica