Frontal d'altar de Baltarga

Frontal d'altar de Baltarga
	;
Tipus	pintura
Creador	Mestre Alexandre
Creació	c. 1200
Gènere	art sacre
Moviment	art romànic
Material	tremp ; metall ; taula (suport pictòric)
Mida	96 () × 159,7 () × 10 () cm ;
Col·lecció	Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc)
Catalogació
Número d'inventari	015804-000

El frontal d'altar de Baltarga és un frontal d'altar de fusta pintada que es trobava originalment a l'església de Sant Andreu de Baltarga i que actualment es troba dipositat al MNAC. L'obra va ser adquirida per la Junta de Museus el 1911.^[1]

Probablement, va ser un encàrrec de Pere d’Ortafà, abat de Sant Miquel de Cuixà, entre 1203 i1221, per dotar de nou mobiliari litúrgic a l'església de Sant Andreu de Baltarga, que en depenia de Cuixà.^[2] Possiblement va ser encarregat després de 1203 per “reparar” la situació d’un temple que havia estat saquejat anys abans.^[3]

Descripció

Al centre, apareix una figura de Maiestas Domini on Crist beneïx amb la mà dreta i sosté un llibre a l'esquerra, amb la Terra com a escambell als seus peus. Està envoltada per un tetramorf. Als laterals, apareixen Maria, mare de Jesús i alguns apòstols (Joan, Andreu, Jaume, Felip i Tomàs, degudament identificats pels noms inscrits en vertical) i al darrer quadrant una crucifixió.

Anàlisi

Aquesta pintura presenta trets romans d'Orient,^[4] sobretot en el tractament dels rostres, fet que la relaciona amb el frontal d'altar de Sant Genís de Fontanes (desaparegut), signat per Mestre Alexander (per aquest motiu, se suposa que és l'autor d'aquesta obra no signada).^[5] Destaca també la seva policromia, basada en el contrast de colors vius.

La simbologia és l'habitual d'aquestes pintures del romànic. Crist porta una capa vermella, color del poder, de la reialesa, ja que se'l representa en tota la seva esplendor, sobre un tron que domina el món. Els apòstols porten a la mà llibres, probablement les Escriptures, i els rostres es presenten de front o de costat. Al quadrant inferior, apareix el martiri d'Andreu apòstol, a qui està consagrada l'església de la qual prové la pintura, tot i que la creu és ordinària i no en forma d'aspa, com serà usual en la iconografia posterior.

Referències

↑ «Frontal d'altar de Baltarga | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 30 abril 2021].
↑ La Butlla de Sergi IV confirmava l’any 1011 com a bé del monestir de Cuixà “ecclesiam Sancti Andreae in villa Baltarga, et ibidem alodem”, E. JUNYENT I SUBIRÀ, Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, doc. n. 45,A. M. MUNDÓ (ed.), Barcelona, 1992, p. 65.
↑ El Memorial dels danys causats pel vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix, Ramon Roger I, Roger Bernat II i Rober IV, a l'església d’Urgell, que va ser redactat entre 1241-1251, ens informa que l’any 1196: “Item fregerunt ecclesiam de Baltarga et abstraxerunt inde bladum et alia bona ipsius clerici et habuerunt etiam de eo .I. bovem et .III. porcos”, B. MARQUÈS, “Els documents del Fons Caboet-Castellbó de l’Arxiu Capitular d’Urgell (1095-1251)”, Quaderns d’estudis an-dorrans, 8, 2006-2008, pp. 11-76, p. 46; M. GROS, “Devastació d’Esglésies del bisbat d’Urgell entorn del 1200”, a Homenatge a moceen Jesús Tarragona, Lleida, 1996, p. 167-177, p. 169; J. DURAN-PORTA, “Memorial dels danys donats per lo comte de Foyx i bescomte de Castellbò a la isglesia de Urgell”, La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, M. CASTIÑEIRAS, J. VERDAGUER, Barcelona-Vic, 2009, pp. 94-98
↑ Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2012 (en català). Barcelona: MNAC,
↑ Castiñeiras, Manuel «Bizanci, el Mediterrani i l'art de 1200 a Catalunya». Síntesi. Quaderns dels Seminaris de Besalú, 2, 2014, pàg. 9–25. ISSN: 2696-6514.

Enllaços externs

Obra al web del museu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frontal d'altar de Baltarga

[1] «Frontal d'altar de Baltarga | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 30 abril 2021].

[2] La Butlla de Sergi IV confirmava l’any 1011 com a bé del monestir de Cuixà “ecclesiam Sancti Andreae in villa Baltarga, et ibidem alodem”, E. JUNYENT I SUBIRÀ, Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, doc. n. 45,A. M. MUNDÓ (ed.), Barcelona, 1992, p. 65.

[3] El Memorial dels danys causats pel vescomte Arnau de Castellbò i els comtes de Foix, Ramon Roger I, Roger Bernat II i Rober IV, a l'església d’Urgell, que va ser redactat entre 1241-1251, ens informa que l’any 1196: “Item fregerunt ecclesiam de Baltarga et abstraxerunt inde bladum et alia bona ipsius clerici et habuerunt etiam de eo .I. bovem et .III. porcos”, B. MARQUÈS, “Els documents del Fons Caboet-Castellbó de l’Arxiu Capitular d’Urgell (1095-1251)”, Quaderns d’estudis an-dorrans, 8, 2006-2008, pp. 11-76, p. 46; M. GROS, “Devastació d’Esglésies del bisbat d’Urgell entorn del 1200”, a Homenatge a moceen Jesús Tarragona, Lleida, 1996, p. 167-177, p. 169; J. DURAN-PORTA, “Memorial dels danys donats per lo comte de Foyx i bescomte de Castellbò a la isglesia de Urgell”, La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, M. CASTIÑEIRAS, J. VERDAGUER, Barcelona-Vic, 2009, pp. 94-98

[4] Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2012 (en català). Barcelona: MNAC,

[5] Castiñeiras, Manuel «Bizanci, el Mediterrani i l'art de 1200 a Catalunya». Síntesi. Quaderns dels Seminaris de Besalú, 2, 2014, pàg. 9–25. ISSN: 2696-6514.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]