Viquipèdia

Fuensanta Nieto

arquitecta

Fuensanta Nieto de la Cierva (Madrid, 18 d'abril[1] de 1957), és una arquitecta espanyola de la generació que a partir dels anys noranta adquireix prestigi nacional i internacional a través de concursos públics d'arquitectura; amb diversos premis i condecoracions entre elles la medalla Alvar Aalto (2015), concedida pel museu finlandès d'arquitectura i l'Associació Finlandesa d'Arquitectes (SAFA).[2][3][4]

Infotaula de personaFuensanta Nieto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fuensanta Nieto de la Cierva Modifica el valor a Wikidata
18 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Europea de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Trajectòria professional modifica

Fuensanta Nieto de la Cierva va estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de Madrid i va cursar un Master of Science in Building Design a la Universitat de Colúmbia a Nova York. En 1985 va fundar a Madrid, junt, a Enrique Sobejano (amb qui estava casada i ha tingut tres fills), l'estudi Nieto Sobejano Arquitectes.[4][1]

A més de la seva faceta com a professionals de l'arquitectura, Fuensanta i el seu soci van dirigir des de 1986 a 1999 la revista del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, "Arquitectura", i entre 1988 i 1992, els cursos d'arquitectura d'estiu que la Universitat Complutense de Madrid organitza en El Escorial.[4][1]

Fuensanta és també professora de projectes de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Europea de Madrid.[4][1]

Obres modifica

La gran majoria de la seva obra com a professional és com a guanyadora de concursos públics i, de fet, el seu primer projecte important va ser l'ampliació del rectorat de la Universitat de Vigo, en guanyar el concurs d'adjudicació d'obres en 1995.[4]

Més tard realitza projectes com els habitatges ES-30 a Sevilla (1996-2002), que va rebre el premi Europan VII Biennal A I 2003;[5] o el Palau de Congressos de Mèrida (1999-2004), en el qual destaca l'interès pel tractament de la pell de l'edifici, per a això no dubta a col·laborar amb escultors com Esther Pizarro en aquest cas, qui va realitzar uns relleus.[4]

Diseñó el Palacio de Congresos de Zaragoza está ubicado en el meandro de Ranillas y fue construido con motivo de la celebración de la Muestra Internacional Expo 2008.[6]

A Las Palmas va construir el Museu del Mar, al "Castillo de la Luz".[1] Aquesta obra va rebre un esment especial per part del jurat del Premi d'Arquitectura Espanyola 2015, atorgat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.[7]

Al Centre de Creació Contemporània d'Andalusia, Còrdova (2005-2013), una altra de les seves obres, el tractament de l'envolupament és realitzat en col·laboració amb el col·lectiu d'artistes Realities:United. En l'ampliació del Museu de Sant Telmo (Sant Sebastià, Espanya, 2005-2011),[1] l'edifici presenta "una pell metàl·lica embolicada en liquen i molsa", que és obra dels artistes Leopoldo Ferrán i Agustina Otero Fernández, que van col·laborar en el projecte.[4]

Una altra particularitat presenten les seves obres, en totes elles hi ha una relació, que podia qualificar-se de sense prejudicis, amb la història, en la qual es basen per a les seves diferents intervencions en edificis i entorns històrics. Són exemples:

  • El museu i seu institucional Madinat al Zahra (Còrdova, Espanya, 1999-2009), pel qual va guanyar el premi Aga Khan en 2010, el premi Piranesi Prix de Rome en 2011 i el premi al Museu Europeu de l'Any en 2012. L'edifici es presenta mig soterrat com l'excavació arqueològica de la ciutat califal del segle x, de la qual exposa la seva obra.[4]
  • L'ampliació del Museu Nacional d'Escultura Col·legi de Sant Gregorio a Valladolid (2000-2007), per la qual va guanyar el Premi Nacional de Conservació i Restauració de Béns Arquitectònics 2007. En aquesta obra, l'ampliació és considerada com una altra fase més en la història d'un edifici iniciat a la fi del segle xv que s'ha anat construint al llarg dels segles.[4]
  • L'ampliació del Museu d'Art Moritzburg (Halle, Alemanya, 2004-2011), per la qual va guanyar el Premi Nike de la BDA (Bund Deutscher Architekten) en 2010) i el Premi Hannes Meyer en 2012. En aquesta ocasió transforma les ruïnes d'un castell del segle xv en un modern contenidor per a una col·lecció d'art del segle xx.[4]

Reconeixements modifica

Al llarg de la seva trajectòria professional l'estudi Nieto Sobejano ha rebut nombrosos premis i distincions en concursos d'arquitectura, entre els quals podem destacar:[1]

  • Primer premi al Centre Nacional d'Arts Visuals. Madrid. 2009;
  • Primer premi a l'Ordenació urbana, Oficines i Hotel. Múnic, Alemanya. 2009 ;
  • Primer premi al Mercat, Poliesportiu, Biblioteca i Espais Públics. Barceló. Madrid. 2007;
  • Primer premi al Museu Interactiu de la Història de Lugo. 2007;
  • Premi Nacional de Restauració i Conservació de Béns Culturals 2007 per la intervenció i ampliació del Museu Nacional d'Escultura en el Col·legi de Sant Gregorio de Valladolid.[8]
  • Primer premi a la Rehabilitació i Ampliació del Museu Joanneum. Graz. Àustria. 2006;
  • Primer premi a l'Espai de Creació Artística de Còrdova. 2005;
  • Primer premi a l'Ampliació Calmi Kastner & Öhler. Graz. Àustria. 2005;
  • Primer premi al Centre del Vi de Rioja. 2005;
  • Primer premi al Palau de Congressos i Exposicions Expo Zaragoza 2008. 2005;
  • Primer premi a l'Ampliació del Museu de Sant Telmo. Sant Sebastià 2005;
  • Primer premi a l'Ampliació del Museu d'Art de Moritzburg. Trobi. Alemanya. 2004;
  • Primer premi al Centre Cultural Mediambiental. Càceres. 2003;
  • Primer premi al Club Esportiu Montecarmelo. Madrid. 2003;
  • Primer premi al Museu Canari. Las Palmas. 2003.[9]

Especial esment mereix l'haver rebut, al costat del seu soci Enrique Sobejano, la medalla Alvar Aalto 2015, premi internacional d'arquitectura concedit pel museu d'arquitectura de Finlàndia i l'Associació Finlandesa d'Arquitectes (SAFA), en reconeixement al conjunt d'una carrera, sent els primers arequitectos espanyols a rebre aquesta distinció.[2][3][4]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Fuensanta Nieto. Primero el urbanismo después los edificios. G&G Gabinete de Arquitectura, 26 de noviembre de 2014 Arxivat 2017-03-14 a Wayback Machine. Consulta 14 de març del 2017
  2. ↑ 2,0 2,1 Los españoles Nieto y Sobejano ganan la medalla Alvar Aalto de arquitectura Agencia EFE, 6 de febrero de 2015 Consulta 14 de març del 2017
  3. ↑ 3,0 3,1 Fuensanta Nieto El croquis nº142 . 2008 Arxivat 2012-07-10 a Wayback Machine. Consulta 4 de març del 2017
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 FUENSANTA NIETO 1957. Un día, una arquitecta. 13 d'octubre de 2015 Consulta 14 de març del 2017
  5. ↑ Edificio de 174 viviendas en Palmete, Sevilla. Junta de Andalucía Consulta 14 de m
  6. ↑ www.gesio.com, Desarrollado con. «PALACIO DE CONGRESOS DE ZARAGOZA - APCE 2011». Arxivat de l'original el 2017-06-07. [Consulta: 2 juny 2017].
  7. ↑ El Premio de Arquitectura Española da una mención al Castillo de La Luz. La Provincia. Diario de Las Palmas. 5 de julio de 2015 Consulta 14 de març del 2017
  8. ↑ Fuensanta Nieto de la Cierva y Enrique Sobejano, Premio Nacional de Restauración y Conservación de Bienes Culturales Europa Press 21 de novembre de 2007 Consulta 14 de març del 2017
  9. ↑ Proyecto de ampliación El Museo Canario Consulta 14 de març del 2017

Bibliografia modifica

  • AV Monografías, nº146, 2010 (exemplar dedicat a Nieto Sobejano Arquitectes)
  • Nieto Sobejano. Memory and Invention (Hatje Cantz Verlag, Ostfildern, Alemania, 2013)
  • Fuensanta Nieto, Enrique Sobejano. Architettura (Mondadori Electa Spa, Milano, Italia, 2014)

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fuensanta_Nieto&oldid=32415889»