Obre el menú principal

Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges. Era fill de Ramon I comte de Tolosa i comtat de Roergue, i de Berta del Maine (fill de Remigi). Se l'esmenta com un dels fidelis de Carles II el Calb, i va acompanyar al rei en nombroses guerres o conflictes; se li dóna el títol d'industrium fabrum in lignis (obrer hàbil en el treball de la fusta) perquè havia dissenyat notables màquines de guerra. En recompensa dels seus serveis fou nomenat governador de Llemotges que havia de guardar els límits del regne amb Aquitània encara mal sotmesa. Després de la mort del seu pare Ramon I de Tolosa i Roergue, Bernat Plantapilosa es va apoderar dels comtats i fou reconegut pel rei; llavors es va proclamar vescomte a Llemotges el 876 i va encunyar moneda, dominant el Llemosí i el Berry.[1]

Infotaula de personaFulcoald de Llemotges
Biografia
Naixement segle IX
Mort 886 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Vescomte
Pare Ramon I de Tolosa
Germans Odó I de Tolosa i Bernat II de Tolosa
Modifica les dades a Wikidata
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges

L'any 877 la capitular de Quierzy va establir de fet la feudalitat amb la condició hereditària dels feus, i va consolidar la seva dinastia sobre el vescomtat que va esdevenir des de llavors hereditari. Fou el fundador de la casa vescomtal de Llemotges i de la casa de Rochechouart (Limoges-Rochechouart), la família més antiga de França després de la família reial; també és el tronc de la casa de Brosse (o Brosse-Limoges).

Armand de Fluvià considera que va tenir una esposa desconeguda. Altres referències pensen que es va casar amb una filla de Gerard I comte d'Alvernia i altres consideren que no va tenir successió. Els que pensen que es va casar el fan pare d'Hildebert I (o Aldebert I) vescomte de Llemotges vers 886-904, mentre que els altres consideren a Hildebert només el seu successor designat,[2] ja que en una carta de Carles el Calb del 87 se l'esmenta com a "fidelis noster"; per Armand de Fluvia i altres, Hildebert ((casat amb Adaltruda, possible dama de la casa comtal d'Alvèrnia germana de Guerau d'Orlhac, i en unes possibles segones noces amb la dama local Deda, i tronc de les cases vescomtals de Llemotges, Segur, Rechechouart i Comborn) fou el pare d'Hildegard vescomte de Llemotges; altres el consideren un germà.

NotesModifica

  1. La crònica d'Ademar de Chabannes atribueix el nomenament com a vescomte al rei Odó I de França, que va regnar de 887 a 898 quan Fulcoald ja devia ser mort; la data del fet seria el 888 segons el context. El Chronicon Gaufredi Vosiensis també ho atribueix a Odó I però s'hauria basat en el anterior. Ademar de Chabannes s'ho va inventar (segons diu el editor de la Crònica) però com que també diu que Odó era fill de Ramon I comte de Llemotges (que se sap que era comte de Tolosa i és molt possible que com a duc tingués la jurisdicció sobre Llemotges i el Llemosí, tot i no constar a cap altre lloc) i havia estat consagrat "rex" d'Aquitània (en realitat duc) sembla haver confós al rei Odó I de França amb el comte Odó I de Tolosa que hauria concedit el vescomtat al seu germà, després de la usurpació vers 872/874 de Bernat Plantapilosa, o almenys hauria reconegut a la descendència de Fulcoald quan va pujar al tron el 886 a la mort de Plantapilosa; efectivament Odó I apareix fent algunes donacions després del 886 als bisbes de Bourges, com l'abadia de Beaulieu confirmada per diploma del rei Odó I de França
  2. cosa improbable el 886 quan ja s'havia establir la successió hereditària

ReferènciaModifica