Fulgenci Mestres i Bertran

Actor i pallasso espanyol

Fulgenci Mestres i Bertran (Vilafranca del Penedès, 31 d'agost de 1965) és un actor, artista de circ i pallasso català, conegut en l'àmbit del circ amb el nom de Gensi.

Plantilla:Infotaula personaFulgenci Mestres i Bertran

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGensi
FormacióEscolania de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPallasso blanc al circ Roncalli
Activitat
OcupacióActor de teatre, artista de circ i pallasso

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fulgenci Mestres és el més jove de vuit germans, fills d'un polític local i propietari d'un quiosc. Fou escolà a l'Escolania de Montserrat de 1975 a 1979. Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i es va graduar al Conservatori Superior de Música del Liceu en interpretació de cant i violí.[1]

Des de 1986 fou membre, durant diversos anys, del grup de teatre musical català Dagoll Dagom, amb el qual va actuar a les obres El Mikado i a Mar i Cel (on va tenir el seu primer paper important), seguides d'altres com Flor de Nit i Historietes. Després de lligar-se durant dos anys amb el grup Comediants, Mestres es va incorporar el 1996 a les produccions del Teatre Nacional de Catalunya. Entre els anys 2000 i 2001 va actuar amb La Fura dels Baus a l'obra ØBS[2] amb la qual van fer gires per Europa i Amèrica del Sud.[3]

L'activitat més destacada de Mestres des de 1996, però, va ser com a clown. Conegut com a Gensi, va formar el trio Monti & Cia, al costat de Joan Montanyès (Monti) i Oriol Boixader (Oriolo).[4] L'any 2005 van ser contractats pel circ Roncalli de Berlín, un dels més prestigiosos d'Europa, per tal d'ésser el fil conductor del seu nou espectacle.[5] Després d'això, Mestres es va integrar a l'equip d'artistes de Roncalli, amb el paper del pallasso blanc que fa de contrapart d'August, el pallasso estúpid, interpretat per David Larible.[6] Entre els anys 2007 i 2012 va participar mà a mà amb el cèlebre pallasso David Larible en els espectacles "Clown di Clown" i "Destino di clown" per ciutats d'Espanya, Itàlia, Suïssa, França i Àustria. Segons Mestres, la seva tasca no consisteix a "fer riure la gent", sinó a portar poesia a la pista del circ.[7]

Actuacions (selecció)

modifica
  • 2002: Forum 2mil i pico (Monti & Cia, director; Josep Maria Mestres)[8]
  • 2001: Pallassos de Nadal (Monti & Cia, Director: Joan Montanyès)[9]
  • 2000: ØBS (La Fura dels Baus, Director: Pep Gatell)
  • 1999: Utopista (Monti & Cia)[10]
  • 1998: Guys & Dolls (Teatre Nacional, Director: Mario Gas)[11]
  • 1997: Klowns (Monti & Cia)
  • 1995: El llibre de les bèsties (Comediants, Director Joan Font)[12]
  • 1993: Historietes (Dagoll Dagom, Director: Joan Lluís Bozzo)[13]
  • 1992: Flor de Nit (Dagoll Dagom, Director: Joan Lluís Bozzo)
  • 1988: Mar i cel (Dagoll Dagom, Director: Joan Lluís Bozzo)
  • 1986: El Mikado (Dagoll Dagom, Director: Joan Lluís Bozzo)

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. Fulgenci Mestres, aadpc[Enllaç no actiu] Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya
  2. «OBS». La Fura dels Baus. [Consulta: 21 novembre 2016].
  3. El ruido y la furia, El Mundo, 21 de setembre 2000
  4. Tras la nariz de payaso. El mundo, 21. November 2001
  5. «Monti & Cia». enciclopèdia.cat. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 novembre 2016].
  6. Artistas del Roncalli. Zirkolia, Vol. 12, 2007, S. 25
  7. Lustig sein, reicht nicht – ein Poet mit Trompetengeige[Enllaç no actiu]. Ruhrnachrichten, 6 de maig de 2009 (en alemany)
  8. TV3. «Forum 2mil & pico. Monti & cia». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 22-08-2015. [Consulta: 25 novembre 2016].
  9. «Joan Montanyés porta al Lliure quatre tipus de pallassos». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 18-12-2001. [Consulta: 25 novembre 2016].
  10. «Utopista». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2016].
  11. Guys & Dolls, CDT; Teatro Español
  12. «Llibre de les bèsties '95». Comediants. [Consulta: 25 novembre 2016].
  13. «Historietes». Dagoll Dagom. [Consulta: 23 novembre 2016].