Fun-Da-Mental
Fun-Da-Mental és un grup de música de fusió multi-ètnica de hip-hop-etno-techno, creat al Regne Unit l'any 1991.[1] El grup destaca per la seva fusió enèrgica de formes musicals d'Orient i Occident, per la seva manifesta postura política, i per la seva forta afiliació i defensa de l'islam. La seva postura política l'ha fet guanyar l'etiqueta d'«Enemic Públic Asiàtic». El treball del grup ha suposat l'atenció internacional i col·laboracions amb artistes de Pakistan, Sud-àfrica i Sibèria.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | 1991 |
| Activitat | |
| Activitat | 1991 – |
| Segell discogràfic | Mammoth Records |
| Gènere | Música hip-hop |
| Format per | |
| Lloc web | fun-da-mental.co |
     | |
Orígens modifica
L'any 1991, Haq Qureshi, més conegut pel nom artístic d'Aki «Propa-Gandhi» Nawaz, principal membre del grup,[1][2][3] s'interessà en les possibilitats artístiques i polítiques del hip-hop, tot i que ell inicialment cregué que el hip-hop polític era "molt més ordenat" que la seva música.[4]
El grup es formà a inicis de la dècada de 1990, moment de fusió asiàtic-britànica de música bhangra amb hip-hop i d'emergència de diversos grups de "rap amb consciència". Els temes més comuns expressats en aquest estil de hip-hop foren de molt polítics amb un fort sentiment d'identitat asiàtic i de raça. Així mateix manifestaren que «la política d'identitat és reaccionària fomentant-se com a apolítica, un punt de vista materialista i subjectivista, i això produeix una política personalitzada que és introspectiva».[5]
En aquesta línia s'interpretà al Carnaval de Notting Hill l'agost de 1991 i continuà enregistrant i tocant en concerts durant els dos anys següents. A partir de 1992, el grup començà a publicar senzills, començant per «Janaam» i seguint amb «Gandhi's Revenge». L'any 1993, amb «Wrath of the Blackman» (creada entorn una mostra extreta d'un discurs de Malcolm X),[6] es reforçaren encara més els assertius sentiments antiracistes del grup.
Estil musical modifica
La seva música combina i juxtaposa influències culturals orientals i occidentals. Aquesta inclou inspiracions de l'electrònica britànica de discoteca i del hip-hop militant estatunidenc, així com mostres índies, afro-caribenyes i de worldbeat. La música del grup també inclou «una àmplia barreja de música de cinema clàssic i popular indi, ritmes de tambor oriental marroquí, sons Qawwali,[7] càntics islàmics, tot entrellaçat amb diàlegs de pel·lícules famoses hindús».[5]
Musicalment, ha manllevat mostres extenses de música de cinema indi, particularment de seccions de corda. A través de la seva juxtaposició amb pistes de ritme hip-hop i raps enèrgics, aquestes mostres es reconfiguren i emfasitzen una nova identitat asiàtica híbrida. L'ús de "sons indis" per part del grup és simbòlic de certes experiències per a britànics asiàtics de segona generació.[4]
Aproximació política modifica
És una banda explícitament polititzada i controvertida,[8] amb una preocupació manifesta per la justícia social (sobretot pel que fa al tractament que el Regne Unit fa dels seus ciutadans asiàtics i afro-caribenys) i que han estat descrits per estar «articulant eclècticament una mena de política d'identitat anti-racista militant amb influència islàmica».[9] El grup s'enorgulleix de la seva posició militant, afirmant que «som durs políticament, compromesos musicalment i no ens deixarem portar per les perspectives de màrqueting. Intentem donar a la gent una mica de confiança. La gent ha de començar a educar-se, respectant-se ella mateixa». A causa del seu posicionament polític ha guanyat, entre els seus detractors, l'etiqueta d'«Enemic Públic Asiàtic».[6]
El propi nom del grup invoca deliberadament la idea del fonamentalisme islàmic, mentre que la guionització inspirada en el hip-hop implica i indica un altre propòsit, el de combinar plaer (fun, "diversió") amb pensament (mental, "mental").
De vegades se l'ha criticat per escriure lletres "extremistes" o d'"esquerra radical", l'objectiu declarat de la banda és el d'intentar educar els joves britànics sobre la presència de l'Islam i sobre les causes d'un comportament extremista. Les seves cançons mostren sovint les veus i els discursos polítics de líders de protesta històricament significatius del passat com Gandhi, Malcolm X, Louis Farrakhan o les Panteres Negres. El grup també ha promogut els mèrits de la militància i l'autodefensa mitjançant la lletra de les seves cançons..[10]
Discografia modifica
Part de la seva discografia és la següent:[11]
Àlbums modifica
| Any | Títol |
|---|---|
| 1994 | Seize the Time |
| 1995 | With Intent to Pervert the Cause of Injustice [remixs] |
| 1998 | Erotic Terrorism |
| 1999 | Why America Will Go to Hell [remixs] |
| 2001 | There Shall Be Love! |
| 2003 | Voice of Mass Destruction [remixs] |
| 2006 | All Is War (The Benefits of G-Had)[12][13][14] |
| 2012 | An Influence Invisible |
| 2015 | Philosophy of Nothing |
Senzills modifica
| Any | Títol |
|---|---|
| 1992 | Janaam |
| 1992 | Gandhi's Revenge |
| 1993 | Wrath of the Blackman |
| 1993 | Countryman |
| 1994 | Dog Tribe |
| 1994 | Cointelpro (només promoció) |
| 1994 | Gold Burger |
| 1995 | Mother India |
| 1996 | Goddevil |
| 1997 | Ja Sha Taan |
| 1998 | Demonised Soul |
| 2001 | The Last Gospel |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Musician 'willing to face prison'» (en anglès). BBC News, 28-06-2006. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Brown, Mark; Torres, Luc. «G-had and suicide bombers: the rapper who likens Bin Laden to Che Guevara» (en anglès). TheGuardian.com, 28-06-2006. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Meadley, Phil. «Aki Nawaz: It's time to get seriou» (en anglès). Independent.co.uk, 04-08-2006. Arxivat de l'original el 6 agost 2006. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ 4,0 4,1 Hesmondhalgh i Melville, 2001, p. 86-110.
- ↑ 5,0 5,1 Sharma, 1996.
- ↑ 6,0 6,1 Hesmondhalgh i Melville, 2001, p. 95.
- ↑ «Aki Nawaz and Dave Watts of Fundamental» (en anglès). AsianVibrations.com, 02-07-2002. Arxivat de l'original el 22 octubre 2006. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Campion, Chris. «Fun-Da-Mental, All is War» (en anglès). TheGuardian.com, 16-07-2016. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Sharma, 1996, p. 32-57.
- ↑ Mitchell, 2001.
- ↑ «Fun-Da-Mental» (en anglès). Discogs.com. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ «G-Had In the UK» (en anglès). RedPepper.org.uk, 01-08-2006. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ Miles, Rosalind. «Radical singer takes to stage» (en anglès). OxfordMail.co.uk, 14-08-2006. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ «All is War rap album raises eyebrows in UK» (en anglès). IndianExpress.com, 23-07-2006. Arxivat de l'original el 29 setembre 2007. [Consulta: 24 agost 2019].
Bibliografia modifica
- Hesmondhalgh, David; Melville, Caspar «Urban Breakbeat Culture: Repercussions of Hip-Hop in the United Kingdom» (en anglès). Global Noise: Rap and Hip-Hop Outside the USA. Wesleyan University Press [Middletown], 2001.
- Sharma, Sanjay «Noisy Asians or 'Asian Noise'?» (en anglès). Dis-Orienting Rhythms. The Politics of the New Asian Dance Music. Zed Books [Londres], 1996.
- Mitchell, Tony. Global Noise: Rap and Hip Hop Outside the USA (en anglès). Middletown: Wesleyan University Press, 2001. ISBN 0-8195-6502-4 [Consulta: 29 octubre 2015].