Funció lèxica
En el sentit matemàtic, una funció (= el seu valor) fa que un conjunt de textos sinònims es correspongui amb un sentit (=el seu argument). Així, hi ha Bon (cantar) = com els àngels. La funció lèxica meliorativa, Bon, de cantar és com els àngels. Aquest sistema és utilitzat per primer cop per Mel'čuk, creador de la teoria lingüística anomenada Teoria de Sentit ⇔ Text. Tal com ell mateix explica a Introduction à la lexicologie explicative et combinatoire (p. 125 i ss).[1][2][3][4]
La funció lèxica serveix per triar els coocurrents lèxics que no estan determinats ni pel seu semantisme ni per llurs propietats sintàctiques.[5]
Funció lèxica estàndard modifica
S'anomena funció lèxica estàndard [FL] una funció f que associa a una lexia L un conjunt de lexies f(L) sempre que es donin les quatre condicions següents :
1.Per tota parella de lexies L1 et L2, les lexies f(L1) i f(L2) evidencien relacions semàntico-sintàctiques (gairebé) idèntiques a aquestes lexies:
‘f(L1)' ‘f(L2)' ----------------- ≈ ------------ ‘(L1)' ‘ (L2)'
2.Per regla general, f(L1) i f(L2) són diferents : f(L1) # f(L2).
3. La funció ´f' és un nombre elevat d'arguments (de mots-clau). En altres paraules, els sentit 'f' és molt abstracte i molt general i s'aplica molts altres arguments (=mots-clau).
4. La funció f té un nombre elevat d'elements en el seu valor (=d'expressions).
Per exemple, f(mots-clau) =valor; o, cosa que és el mateix, Magn(plorar) =com una madalena.
En realitat, el sistema és una veritable interlingua gramatical o, cosa que és el mateix, un codi internacional per a codificar significats que existeixen en totes les llengües. En la gramàtica tradicional, i en una versió més reduïda, s'ha fet servir el terme locució.
Referències modifica
- ↑ Mel'čuk, Igor A. (1974). Opyt teorii lingvističeskix modelej «Smysl ⇔ Tekst». Moscow: Nauka.
- ↑ Mel'čuk, Igor A. (1996). Lexical Functions: A tool for the description of lexical relations in the lexicon. In Leo Wanner (ed.), Lexical Functions in Lexicography and Natural Language Processing, 37–102. Amsterdam: John Benjamins.
- ↑ Mel'čuk, Igor A. (1998). Collocations and Lexical Functions. In Anthony P. Cowie (ed.) Phraseology. Theory, analysis, and applications, 23–53. Oxford: Clarendon.
- ↑ Mel'čuk, Igor A. (2003). Collocations dans le dictionnaire. In Th. Szende (ed.), Les écarts culturels dans les dictionnaires bilingues, 19–64. Paris: Honoré Champion.
- ↑ Fontenelle, Thierry. (2008) Using a bilingual dictionary to create semantic networks. In Thierry Fontenelle (ed.), Practical Lexicography: A reader, 175–185. Oxford: Oxford University Press.
Bibliografia addicional modifica
- I.A. Melʹčuk: Opyt teorii lingvističeskich modelej «Smysl ⇔ Tekst». Moskau 1974, OCLC 251816542.
- R. Zangenfeind: Das Bedeutung-Text-Modell. Wörterbuch und Grammatik einer integralen Sprachbeschreibung. (= Slavistische Beiträge. Band 471). München/ Berlin 2010, ISBN 978-3-86688-083-2.
- L. Wanner (Hrsg.): Lexical Functions in Lexicography and Natural Language Processing. Amsterdam, Philadelphia 1996, ISBN 1-55619-383-1.
- I. A. Melʹčuk, A. K. Žolkovskij, Ju. D. Apresjan u. a.: Tolkovo-kombinatornyj slovarʹ sovremennogo russkogo jazyka: Opyty semantiko-sintaksičeskogo opisanija russkoj leksiki. (= Wiener Slawistischer Almanach. Sonderband. 14). Wien 1984, OCLC 859851723.
- I. A. Melʹčuk u. a.: Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain. (= Recherches lexico-sémantiques. I-IV). Les Presses de l’Université de Montréal, Montréal 1984, ISBN 2-7606-0659-7.