Fury

pel·lícula de 1936 dirigida per Fritz Lang

Fury és la primera pel·lícula estatunidenca de Fritz Lang estrenada el 1936, i evoca el linxament als Estats Units.

Infotaula de pel·lículaFury

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFritz Lang i Lesley Selander Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoseph L. Mankiewicz Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióFritz Lang, Bartlett Cormack i Norman Krasna Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranz Waxman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph Ruttenberg Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank Sullivan Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1936 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost604.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal, cinema judicial i cinema de presons Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0027652 Filmaffinity: 668444 Allocine: 31179 Rottentomatoes: m/1035061-fury Letterboxd: fury Allmovie: v18992 TCM: 1226 TV.com: movies/fury-1936 AFI: 4094 Archive.org: 1936furyfuriafritzlangvose TMDB.org: 14615 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Joe Wilson planeja casar-se i posa el seu propi negoci al costat dels seus germans. De passada en una petita ciutat, és acusat per una sèrie de coincidències com a sospitós d'un segrest d'una nena (que no ha comès). És ingressat a la presó amb caràcter preventiu. Per boca d'un dels ajudants del comissari, s'inicia una sèrie de rumors quan en anar a un bar, parla del que ha passat exagerant una mica. La gent del bar indignada per la naturalesa del crim es convoca a la plaça davant de la comissaria. A mesura que augmenta la concentració de gent, augmenten proporcionalment els crits fins llançaments de pedres. Finalment, després d'un intent fallit d'ingrés, la gent s'ha convertit en una massa que comença a cridar i a embogir, descontrolada llança foc i incendia la delegació. A través de les reixes de la finestra es veu el desgraciat Wilson lluitant contra les flames, en una cel·la en la qual està tancat, però encara que aconsegueix escapar és donat per mort, ja que l'incendi fa caure el lloc impedint el rescat de cos.

En un segon bloc comença el judici als pocs (22 persones) autors materials de l'atac que s'aconsegueixen identificar gràcies a sorolls de la ràdio. Paral·lelament, Joe trama al costat dels seus germans la venjança: romandre com mort, fins i tot per a la seva promesa, tot sigui perquè els qui van intentar matar-lo pateixin tant com sigui possible. Durant el procés es discorre sobre les culpes dels acusats en particular, com de la massa en general. Arribant als legats finals, la promesa de Joe descobreix amb alegria que el seu promès és viu, encara que es dona comte del que vol fer i li fa raonar, però no ho aconsegueix. Finalment, quan s'està sentenciant al grup d'incendiaris, apareix Joe per salvar-los de la seva condemna. D'una banda, perquè el discurs de la seva promesa li va provocar un remordiment insuportable, i, d'altra, com a mitjà de recuperar la seva identitat i la seva promesa.[1]

Repartiment modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «Fury». The New York Times.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fury