Obre el menú principal
El fusell fotogràfic inventat per Marey

El fusell fotogràfic o cronofotògraf és un dels avantpassats de la càmera fotogràfica. Va ser inventat el 1882 per Étienne-Jules Marey, un científic i cronofotògraf francès. Podia arribar a disparar 12 imatges per segon. Va ser el primer invent en captar imatges en moviment en una mateixa placa cronomatogràfica, utilitzant un obturador mecànic.[1]

Contingut

HistòriaModifica

 
Étienne-Jules Marey, inventor del fusell fotogràfic.

Étienne-Jules Marey el va inventar el 1882, basant-se en el Revòlver Fotogràfic que havia inventat el 1874 l’astrònom francès Jules Janssen. Aquest últim el va inventar perquè volia estudiar les diferents fases del sol i els moviments de Venus. Marey, en canvi, el volia per estudiar com els animals, els insectes i els ocells es movien. Va intentar utilitzar el fusell per estudiar éssers més grans com cavalls o persones, però les imatges se sobreposaven a la pel·lícula: la lentitud dels animals més grans no donava temps a que, entre fotografia i fotografia, el subjecte s'hagués separat suficient de la seva posició anterior i apareixien massa juntes i sobreposades.[2]

Aquest invent va inspirar als germans Lumiérè a crear el cinematògraf.[3]

FuncionamentModifica

El funcionament d’un fusell fotogràfic és molt similar al d’un fusell normal, amb empunyadura, canó i tambor giratori, excepte que aquest no porta bales, sinó plaques fotogràfiques amb les quals captava la llum a alta velocitat.[4][5] Funcionava d’aquesta manera: es feia retrocedir el martell fins al final, moviment que permetia moure el tambor, on hi havia les plaques fotogràfiques. Al tambor també hi havia un obturador, que impedia que la llum entrés quan no s’estava fent la foto, i en el canó de l’arma hi havia la lent.[6] Si es volia canviar l'enfocament, s'havia de canviar la llargada del canó de l'arma.[2]

ÚsModifica

 
Imatges creades per Marey amb el Fusell Fotogràfic

Marey era metge i estava interessat en el moviment dels cossos, fet que encara no estava ben estudiat a l’època. Amb el fusell fotogràfic, apuntava a l’acció que li interessava investigar i disparava un cop, que aconseguia 12 imatges per segon. La màquina, gràcies al moviment circular del tambor, animat per mecanismes de rellotgeria, podia arribar a assolir una velocitat d'obturació de 1/700 segons.[5] Aquesta velocitat era causada pel descobriment de noves substàncies químiques, que cada cop eren més sensibles a la llum.[7] Després, quan es revelaven les imatges, s'imprimien en un vidre preparat amb una dissolució gelatinosa de bromur d'argent i quedaven totes juntes en la mateixa fotografia.[5] D’aquesta manera, li quedava una seqüència d’imatges en que quedava retratat el moviment que li interessava estudiar, mostrant detalls mai vistos en el moviment de persones i animals. D’aquest mètode de fer fotografies, en va anomenar Cronofotografia.[8]

Un dels principals problemes d'aquest invent és que no es podien fer les diferents fotografies des del mateix punt de vista, ja que l'usuari estava quiet respecte el que volia fotografiar, que es movia molt ràpidament. Per solucionar el problema es va inventar el cronògraf, que tenia les mateixes característiques que el fusell però portava rails que li permetien fer un desplaçament lateral. D'aquesta manera s'aconseguia un punt de vista igual a totes les fotografies.[9]

Entre les diferents coses que va estudiar hi ha: el vol dels ocells, el salt d’un home, com els gats cauen de quatre potes, etc.

Aquest mètode de fotografia ja havia estat utilitzat abans d’una manera semblant per Eadweard Muybridge el 1877. Utilitzant no una sola càmera per fer les 12 fotos, sinó 12 aparells diferents, va aconseguir retratar el galop d’un cavall, i demostrant que, quan aquest galopa, hi ha un moment en què cap de les potes li toca a terra.

Caiguda en desúsModifica

Amb el temps i millores en les seves investigacions i invents, Marey va acabar canviant el rifle fotogràfic per una càmera de cronofotografia. Aquesta tenia una placa fixa i un obturador amb el que es podia controlar el temps. Va substituir la placa de vidre per una cinta de paper fotosensible que es movia sol per dins de la càmera gràcies a un electroimant. Finalment, va acabar substituint el paper pel negatiu, així podia obtenir infinites còpies de la seva feina.[3]

Marey va tenir molts ajudants, que el van ajudar a desenvolupar la tècnica de la cronofotografia, entre ells Georges Demeny.[3]

ReferènciesModifica

  1. «El Fusil Fotogràfico» (en castellà), 22-05-2012. [Consulta: 19 novembre 2016].
  2. 2,0 2,1 «Careful where you point that: How the first portable film camera was based on a rifle». Mail Online.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Étienne Jules Marey, la cronofotografía y el rifle fotográfico». www.fotonostra.com. [Consulta: 20 novembre 2016].
  4. «Étienne-Jules Marey» (en català). Sergi Roura. [Consulta: 30 octubre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Rifle Fotográfico» (en castellà). Alejandro Polanco Masa, 09-09-2008. [Consulta: 19 novembre 2016].
  6. «The anti-cinema of Eadweard Muybridge» (en anglès). Joshua Levy i David Levy. [Consulta: 30 octubre 2016].
  7. Cronofotografia. [Consulta: 30/10/2016]
  8. «La Cronofotografía de Étienne-Jules Marey» (en castellà). Fabio Baccaglioni, 15-05-2013. [Consulta: 30 octubre 2016].
  9. «Historia del cine - Fusil Fotográfico» (en castellà), 15-05-2008. [Consulta: 20 novembre 2016].