La fustanela és un faldilla tradicional usada com a peça de vestir pels homes en diverses zones de la Península Balcànica, especialment Albània, Macedònia del Nord i Grècia, de forma similar al Kilt. En els temps moderns, s'ha tornat a donar importància a la fustanela fent que constituïs una part rellevant de la vestimenta folklòrica balcànica. A Grècia, una versió curta de la fustanela forma part de la indumentària de gala de l'exèrcit i de la guàrdia presidencial (els Euzons), mentre que a Albània va ser utilitzada per la Guàrdia Reial en l'època d'entreguerres.

Grup folklòric albanès, vestit amb la tradicional fustanela.

Grècia

modifica

La moderna fustanela procedeix d'una peça de vestir usada pels albanesos del sud ( toscs) que la van introduir a Grècia durant el període otomà, a partir del segle xv. [1][2][3][4][5] Durant aquest període, la usaven els bandits kleftes i els martolos.[6] Al començament del segle xix, va créixer la seva popularitat entre la població grega.[7] La seva difusió a la península de Morea (Peloponès) s'atribueix a la influència de la colònia albanesa d'Hidra i altres assentaments d'ètnia albanesa a la zona.[7] A les altres regions de Grècia, la seva popularitat s'atribueix a l'augment del poder d'Ali Pasha (1740-1822), el governant semi-independent de la zona occidental de Rumèlia.[7] A més a més, el seu disseny lleuger i la seva facilitat de maneig, en comparació amb la roba de les classes superiors gregues de l'època, també la va posar de moda.[7] La popularitat de la fustanela a Grècia va començar a desaparèixer al segle xix, quan es va introduir la roba d'estil occidental. A la Grècia moderna, es contempla com una relíquia del passat amb la qual la majoria dels membres de les generacions més joves no s'hi identifiquen. [1]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Paulicelli & Clark 2009, Chapter 9: Michael Skafidas, "Fabricating Greekness: From fustanella to the Glossy Page", pàg. 148.
  2. Verinis 2005, pàg. 139-175
  3. Forster 1960, p. 245.
  4. Wolff 1974, p. 31.
  5. Nasse 1964, p. 38:
  6. Ethniko Historiko Mouseio (Greece), Maria Lada-Minōtou, IK Mazarakēs Ainian, Diana Gangadē, and Historikē kai Ethnologikē Hetaireia tes Hellados 1993, p. xxx.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Angelomatis Tsougarakis 1990, p. 106.

Bibliografia

modifica
  • Colección Pedagógico Textil de la Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-600-8989-4 [1]
  • (anglès) Mylonas, Yannis (1997). Paxinou, Barbara, ed. The Evzones. Strategic Publishing. p. 332. ISBN 9607178416
  • (grec) Μυλωνάς, Γιάννης (1998). ΟΙ ΕΥΖΩΝΟΙ [Les Evzones]. Athènes: Στρατηγικές Εκδόσεις. p. 331. ISBN 960-7178-39-4
  • (grec) Κολόμβας, Νικόλαος (2009). 2/39 Σύνταγμα Ευζώνων. Σελίδες από την πολεμική ιστορία του. (Régiment Evzone 2/39 : pages de son histoire de guerre) (Seconde éd.). Αιτωλική Πολιτιστική Εταιρεία (ΑΙ.ΠΟ.Ε).
  • (grec) Αλεξόπουλος, Σωτήρης (2012). Το Ημερολόγιο του Εύζωνα Χρήστου Δ. Αλεξόπουλου [Le journal de l'Evzone Christos D. Alexopoulos]. Kavala: Ξυράφι. p. 267. ISBN 978-960-89430-6-3.

Enllaços externs

modifica