El futbol és l'esport més popular al Líban.[1][2][3][4][5] És dirigit per l'Associació Libanesa de Futbol.

Història modifica

 
DPHB a l'Estadi Municipal de Beirut el 1935.
 
Selecció del Líban a la Copa Àrab de 1966.
 
Selecció del Líban a la Copa d'Àsia de 2019 davant Aràbia Saudita.
 
Samarreta de la selecció del Líban a la Copa d'Àsia de 2019.
 
Estadi Ciutat Esportiva Camille Chamoun.

Va ser introduït al país a finals de segle xix, principalment dins les escoles cristianes.[6] La Federació Libanesa de Futbol es creà el 1933 i la selecció jugà el seu primer partit el 1935.[7] La primera lliga nacional es jugà el 1934.[8] La Federació ingressà a la FIFA el 1936.[9]

Els clubs armenis, Homenetmen i Homenmen van liderar l'escenari futbolístic del país entre els anys quaranta i seixanta.[10] La Guerra Civil libanesa (1975-1990) feu impossible el desenvolupament del joc durant aquests anys.[11] Al Ansar FC esdevingué el club dominant durant els anys noranta i dos mil, amb 11 títols de lliga consecutius.[12] A aquest club se li uniren Nejmeh SC i Al Ahed FC per formar els anomenats "Tres Grans". Tradicionalment, Ansar i Nejmeh són els clubs amb més seguidors,[13] amb Ahed guanyant popularitat els darrers anys.[14]

Competicions modifica

  • Lligues:
    • Primera Divisió del Líban
    • Segona Divisió del Líban
    • Tercera Divisió del Líban
    • Quarta Divisió del Líban
    • Cinquena Divisió del Líban

Principals clubs modifica

Clubs amb més títols nacionals a 2021.[15][16]

Principals estadis modifica

# Estadi Capacitat Ciutat
1 Estadi Ciutat Esportiva Camille Chamoun 49.500[17] Beirut
2 Estadi Internacional Saida 22.600[18] Sidó
3 Estadi Olímpic Internacional de Trípoli 22.400[19] Trípoli
4 Estadi Municipal de Beirut 18.000[20] Beirut
5 Estadi Municipal de Beirut 10.000[21] Trípoli

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Mapa Mundial
  2. «Lebanon commemorates civil war outbreak through soccer | JPost | Israel News». JPost, 14-04-2010.
  3. «On Soccer and Politics in Lebanon » CounterPunch: Tells the Facts, Names the Names». CounterPunch. 
  4. «National Team Helps Bring Lebanon Together». The New York Times.
  5. «Theo Bucker, Lebanon hope to qualify for Brazil 2014 World Cup - Soccer - SI.com». Sportsillustrated.cnn.com, 25-09-2012.
  6. Alami, Mona. «Religious about football», 01-09-2009. Arxivat de l'original el 19 abril 2011.
  7. «الإعلام الرياضي في لبنان بين شباك السياسة والإهمال» (en àrab).
  8. «Lebanon - List of Champions».
  9. عساف, فراس ابو. «لمحة عن الإتحاد» (en àrab). Arxivat de l'original el 18 de desembre 2019.
  10. Mouawad, Jamil «Lebanese Football: Imagining a Defiant and United Lebanon». Middle East Critique, 27, 3, 2018, pàg. 289–302. DOI: 10.1080/19436149.2018.1485301.
  11. SAMMOURI, Ralph. «Sport et politique au Liban à travers l'histoire trouble du Nejmeh - Ralph SAMMOURI» (en francès), 19-06-2018.
  12. terrythetourist. «Lebanese Football: From Beirut to Buecker» (en anglès), 29-06-2013. Arxivat de l'original el 2019-04-07.
  13. «Great Asian Derbies – Al Ansar SC vs Nejmeh SC (Beirut)» (en anglès).
  14. «The Hezbollah Club» (en anglès americà).
  15. «Lebanon - List of Champions». RSSSF.
  16. «Lebanon - List of Cup Winners». RSSSF.
  17. «About CCSC – Camille Chamoun Sports City» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 3 de gener 2019.
  18. «Saida International Stadium – StadiumDB.com».
  19. «ملعب طرابلس الأولمبي الدولي».
  20. «Beirut Municipal Stadium – StadiumDB.com».
  21. «ملعب طرابلس البلدي».