Viquipèdia

GS1

Organització internacional neutral, sense ànim de lucre, que desenvolupa i manté estàndards, inclosos els codis de barres

GS1 és una organització internacional sense ànim de lucre que desenvolupa i manté els seus propis estàndards de codis de barres i els corresponents prefixos d'empresa emissora. El més conegut d'aquests estàndards és el codi de barres, un símbol imprès en productes que es poden escanejar electrònicament.

Infotaula d'organitzacióGS1
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre
organisme de normalització Modifica el valor a Wikidata
IndústriaStandard Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació internacional sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 abril 1974
Activitat
Membre deWorld Wide Web Consortium Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Indicador econòmic
Ingressos totals30.662.000 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgs1.org Modifica el valor a Wikidata
X: gs1 Youtube: UCdCkxrh_TGWeBNzQ_QqZx6g Modifica el valor a Wikidata

GS1 compta amb 116 organitzacions membres locals i més de 2 milions d'empreses usuaris. L'oficina principal es troba a Brussel·les.

Història

modifica

El 1969, la indústria minorista dels EUA buscava una manera d'accelerar el procés de sortida cap a les botigues. A principis de la dècada de 1970, la “National Association of Food Chains” va establir el Comitè Ad Hoc per a un Codi Uniforme d'Identificació de Productes d'Alimentació per trobar una solució.[1]

El 1973, el Codi Universal de Producte (UPC) va ser seleccionat per aquest grup com el primer estàndard únic per a la identificació única del producte. El 1974, es va fundar l'“Uniform Code Council” (UCC, al 2005 va passar a nomenar-se GS1)[2] per administrar l'estàndard.[3] El 26 de juny de 1974, un paquet de xiclet de Wrigley es va convertir en el primer producte amb un codi de barres que es va escanejar en una botiga.[3][4]

L'any 1976, el codi original de 12 dígits es va ampliar a 13, la qual cosa va permetre que el sistema d'identificació s'utilitzés fora dels EUA. El 1977, es va establir a Brussel·les l' Associació Europea de Numeració d'Articles (EAN), amb membres fundadors de 12 països.[5]

El 1990, EAN i UCC van signar un acord de cooperació global i van ampliar la seva presència a 45 països. El 1999, EAN i UCC van llançar el Centre d'identificació automàtica Arxivat 2021-02-19 a Wayback Machine. per desenvolupar el Codi de Producte Electrònic (EPC), que permetia utilitzar els estàndards GS1 per a RFID.[6]

El 2004, EAN i UCC van llançar la “Global Data Synchronization Network” (GDSN), una iniciativa global basada en Internet que permet als socis comercials intercanviar de manera eficient les dades mestres dels productes.[5]

L'any 2005, l'organització estava present a més de 90 països i va començar a utilitzar el nom GS1 a tot el món. Tot i que "GS1" no és un acrònim, es refereix a l'organització que ofereix un sistema global d'estàndards.[5]

L'agost de 2018, es va ratificar l'estàndard d'estructura web URI GS1, que permetia afegir identificadors únics als productes emmagatzemant un URI (una adreça semblant a una pàgina web) com a codi QR.[7]

Codis de barres

modifica
 
Els codis de barres GS1

Els codis de barres definits pels estàndards GS1 són molt comuns.[8] GS1 va introduir el codi de barres el 1974.[9] Un codi de barres codifica un número d'identificació del producte que es pot escanejar electrònicament, facilitant el seguiment, el processament i l'emmagatzematge dels productes.

Els codis de barres milloren l'eficiència, la seguretat, la velocitat i la visibilitat de les cadenes de subministrament als canals físics i digitals. Tenen un paper crucial en la indústria minorista, inclosos els mercats en línia actuals, van més enllà d'una compra més ràpida per millorar la gestió d'inventari i lliurament i l'oportunitat de vendre en línia a escala global. Només al Regne Unit, la introducció del codi de barres a la indústria minorista ha suposat un estalvi d'uns 12 mil milions d'euros anuals.[10]

Alguns dels codis de barres que GS1 desenvolupa i gestiona són: EAN / UPC (utilitzat principalment en béns de consum), GS1 Data Matrix (utilitzat principalment en productes sanitaris), GS1-128, GS1 DataBar i el Codi GS1 QR. En particular, els codis de barres GS1 poden contenir més d'un únic identificador numèric ja que GS1 ha definit una codificació semàntica modular i combinable de dades definides arbitràriament dins dels codis de barres GS1 mitjançant la publicació de més de 150 "Identificadors d'Aplicació" (AI).[11] Aquests AI permeten codificar detalls com ara el GTIN - AI:(01), el "País d'origen" - AI:(422) i la "Data de caducitat" - AI:(17), entre moltes altres possibilitats, incloses les URL- AI: (8200).[11]

Normes

modifica

L'estàndard GS1 més influent és el GTIN. Identifica productes únics arreu del món i constitueix la base del sistema GS1.

Els principals estàndards GS1 són els següents:


Molts estàndards GS1 també són estàndards ISO, inclosos el GTIN, GLN i SSCC.[12]

GS1 també actua com a secretariat del comitè tècnic de tècniques d'identificació automàtica i captura de dades de l'ISO (ISO/IEC JTC 1/SC 31).[13]

Els estàndards GS1 es desenvolupen i es mantenen a través del “GS1 Global Standards Management Process” (GSMP), un fòrum comunitari que reuneix representants de diferents indústries i empreses.

Indústries

modifica

Venda al detall i mercats

modifica

El comerç minorista va ser la primera indústria amb la qual GS1 va començar a treballar i ha continuat sent el seu focus principal. Avui dia, GS1 opera en quatre subsectors minoristes a nivell mundial: Roba, Aliments frescos, CPG i Mercaderia general .

Les àrees principals d'atenció al detall inclouen la sostenibilitat, la qualitat de les dades, el compliment dels requisits reglamentaris, la traçabilitat dels productes[14] des de l'origen fins al lliurament i la integració escalada entre fabricants i proveïdors.

Com que els consumidors recorren amb més freqüència al comerç electrònic al llarg dels anys, GS1 ha desenvolupat estàndards que identifiquen de manera única els productes en benefici dels consumidors i per als motors de cerca, proporcionant informació del producte precisa i completa de manera digital.[15]

Les principals empreses de comerç electrònic com eBay, Amazon i Google Shopping requereixen que les empreses utilitzin un GTIN GS1 per vendre als seus llocs web.[16][17][18]

Atenció sanitària

modifica

Des de 2005 s'ha introduït GS1 a l'assistència sanitària amb l'objectiu principal de millorar la seguretat dels pacients i impulsar l'eficiència de la cadena de subministrament.

Més de 70 països tenen regulacions relacionades amb l'assistència sanitària o requisits de socis comercials on s'utilitzen els estàndards GS1 per les raons anteriors, així com per a medicaments i dispositius mèdics. Els membres de “GS1 Healthcare” inclouen més de 140 organitzacions sanitàries líders a tot el món.[19]

Altres indústries

modifica

GS1 opera en altres tres indústries clau a nivell mundial: transport i logística, serveis d'alimentació i indústries tècniques. Les 116 organitzacions membres de GS1 en més de 116 països d'arreu del món se centren col·lectivament en desenes de sectors industrials.[20]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «GS1 UK | The history of the barcode». [Consulta: 11 febrer 2024].
  2. ↑ «GS1 US» (en anglès americà). [Consulta: 11 febrer 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «How the barcode changed retailing and manufacturing» (en anglès). BBC News, 23-01-2017.
  4. ↑ (en anglès) [Consulta: 28 abril 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Historic Timeline - GS1 40th Anniversary». 40.gs1.org. Arxivat de l'original el 2019-07-17.
  6. ↑ «How we got here» (en anglès). gs1.org, 18-12-2014. Arxivat de l'original el 19 maig 2017. [Consulta: 28 abril 2017].
  7. ↑ «GS1 Web URI Structure Standard». GS1. Arxivat de l'original el 8 agost 2019. [Consulta: 14 juny 2019].
  8. ↑ Robertson, Gordon L. Food Packaging: Principles and Practice, Third Edition (en anglès). CRC Press, 2016-04-19. ISBN 9781439862421. 
  9. ↑ «GS1 - Organisation that manages the barcode standard used by retailers, manufacturers and suppliers». [Consulta: 11 febrer 2024].
  10. ↑ «Ever wondered what the GS1 barcode has done for you?». [Consulta: 11 febrer 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «GS1 General Specifications Standard». GS1. Arxivat de l'original el 11 maig 2023. [Consulta: 5 juny 2023].
  12. ↑ «Organizations in cooperation with ISO» (en anglès). www.iso.org. Arxivat de l'original el 5 abril 2017. [Consulta: 28 abril 2017].
  13. ↑ «ISO/IEC JTC 1/SC 31 - Automatic identification and data capture techniques» (en anglès). www.iso.org. Arxivat de l'original el 11 maig 2017. [Consulta: 28 abril 2017].
  14. ↑ «Traceability», 27-01-2020. Arxivat de l'original el 27 juny 2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  15. ↑ Communications «Tackling Disruptive Forces through Industry Collaboration». [Consulta: 28 abril 2017].
  16. ↑ «Product Identifiers | eBay Seller Center» (en anglès). pages.ebay.com. Arxivat de l'original el 14 maig 2017. [Consulta: 28 abril 2017].
  17. ↑ «Amazon Announcement: Product UPCs and GTINs - RepricerExpress» (en anglès americà). www.repricerexpress.com, 30-06-2016. Arxivat de l'original el 16 gener 2018. [Consulta: 28 abril 2017].
  18. ↑ «Reach more customers online: Add GTINs to your Google Shopping data feed» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2017].
  19. ↑ «Healthcare» (en anglès). www.gs1.org, 23-12-2014. Arxivat de l'original el 7 maig 2017. [Consulta: 28 abril 2017].
  20. ↑ «GS1 Strategy» (en anglès). www.gs1.org. Arxivat de l'original el 17 gener 2018. [Consulta: 28 abril 2017].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=GS1&oldid=34007619»