Obre el menú principal

Gabriele Manfredi

matemàtic italià

Gabriele Manfredi va ser un matemàtic italià del segle XVIII.

Infotaula de personaGabriele Manfredi
Gabriele Manfredi.jpg
Biografia
Naixement 25 de març de 1681
Bolonya, Estats Pontificis, avui Itàlia
Mort 5 d'octubre de 1761(1761-10-05) (als 80 anys)
Bolonya, Estats Pontificis, avui Itàlia
Es coneix per llibre sobre equacions diferencials
Activitat
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Bolonya
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

El seu pare era notari a Bolonya i tenia una bona cultura que va trametre als seus fills; els seus germans (Eustachio i Eraclito) també van ser professors de matemàtiques i/o astronomia.

Gabriele va començar estudiant medicina a la universitat de Bolonya, però aviat se'n va cansar i es va orientar, amb l'ajut del seu germà gran Eustachio, vers les matemàtiques, estudiant pel seu compte les obres de Leibniz, de Johann i Jakob Bernoulli i de L'Hôpital.[1]

El 1702 se'n va a Roma, on col·labora en la construcció de la meridiana solar de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri dirigida per Francesco Bianchini i en la verificació de l'exactitud del calendari Gregorià.[1]

La primavera de 1706 retorna a Bolonya on poc després publicarà la seva obra més famosa.[2] El 1708 és nomenat assessor de la cancelleria bolonyesa i el 1720 és nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Bolonya.

A la mort del seu germà Eustachio el 1742 el substitueix com a superintendent de les aigües de la comuna de Bolonya.[1] Malgrat els seus esforços no va aconseguir resoldre el problema de les crescudes del Riu Reno i les disputes que provocaven entre Bolonya i Ferrara.

Es va casar amb Teresa del Sole, amb qui va tenir tres fills.

ObraModifica

 
De constructione aequationum differentialium primi gradus, 1707

Com ja s'ha esmentat la seva obra més coneguda és De constructione aequationum differentialium primi gradus (Bolonya, 1707) que és un tractat sobre les equacions diferencials de primer grau; de fet, el primer tractat que es va publicar mai sobre aquest tema.

El llibre es divideix en sis seccions sistemàticament organitzades:[3]

  • En la primera demostra que les propietats diferencials de les corbes (tangents, radis de curvatura, àrees tancades, volums dels seus sòlid de revolució, etc.) estan vinculades amb equacions diferencials de primer grau.
  • En la segona estudia les equacions diferencials de la forma   que condueixen a corbes algebraiques.
  • En la tercera estudia les equacions diferencials de la forma   que no procedeixen de corbes algebraiques.
  • En la quarta estudia les equacions diferencials no lineals.
  • En la cinquena secció estudia la construcció d'equacions diferencials amb variables separables   .
  • En la sexta i darrera secció, la més interessant i original, estudia les equacions diferencials que no són integrables algebraicament.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pepe. Dizionario Biografico degli Italiani.
  2. Roero, pàgina 2734.
  3. Roero, pàgina 2735.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica