Gaetano Scorza
Gaetano Scorza (Morano Calabro, 29 de setembre de 1876 - Roma, 6 d'agost de 1939) va ser un matemàtic italià.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Bernardino Gaetano Scorza 29 setembre 1876 Morano Calabro (Itàlia) |
Mort | 6 agost 1939 (62 anys) Roma |
Senador del Regne d'Itàlia | |
1939 – 1939 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Pisa |
Tesi acadèmica | Sopra la teoria delle figure polari delle curve piane del 4º ordine (1899 ) |
Director de tesi | Eugenio Bertini |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria algebraica |
Ocupació | matemàtic, polític |
Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1935–1939) Universitat de Nàpols Frederic II (1921–1935) Universitat de Catània (1916–1921) Universitat de Parma (1913–1916) Universitat de Càller (1912–1913) Universitat de Torí (1899–1900) Universitat de Pisa (1898–1899) |
Membre de | |
Alumnes | Francesco Cecioni |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Lucio Lombardo Radice i Carmelo Longo |
Família | |
Cònjuge | Angiola Dragoni |
Fills | Giuseppe Scorza Dragoni |
Vida i obra
modificaScorza, fill d'un terratinent. va fer els estudis secundaris al Collegio Nazareno de Roma i a les Escoles Pies de Florència, abans d'ingressar a la universitat de Pisa, en la qual es va doctorar el 1898.[1] Després d'un curs a Pisa com assistent d'Eugenio Bertini i un altre a la universitat de Torí com assistent de Corrado Segre, va estar una llarga temporada com a professor de matemàtiques a instituts de Terni, Bari i Palerm.
El 1912 va ser nomenat professor de geometria de la universitat de Càller i subseqüentment de les universitats de Catània, de Parma, de Nàpols i, finalment el 1935, de Roma.[2] Va morir en aquesta ciutat quatre anys més tard. El seu fill Giuseppe Scorza Dragoni (1908-1996) també va ser un reconegut matemàtic.
Seguint els passos del seus mestres, Bertini i Segre, Scorza va fer recerca sobre tot en geometria algebraica. Els anys 1902-1903 va publicar una sèrie d'articles sobre economia matemàtica, que va irritar profundament Vilfredo Pareto, de qui va afirmar que les seves teories de l'equilibri i de la maximització del benestar eren absolutament falses.[3] Després d'una agra resposta de Pareto, no va tornar a escriure res més d'economia.
A partir del 1916, es va començar a interessar per les matrius de Riemann i les seves àlgebres associades.[4] D'aquests estudis van sorgir les varietats de Scorza.[5] Els últims anys de la seva vida els va dedicar a preparar un tractat sobre teoria dels grups finits. El llibre, Gruppi astratti, es va publicar de forma pòstuma el 1942.[6]
Els anys 1960-1962, la Unione Matematica Italiana, va editar les seves obres escollides en tres volums.
Referències
modifica- ↑ Severi, 1941, p. 1.
- ↑ Zappa, 1996, p. 289.
- ↑ McLure, 2000, p. 357.
- ↑ Zappa, 1996, p. 290.
- ↑ Zak, 1993, p. 121-154.
- ↑ Zappa, 1996, p. 291.
Bibliografia
modifica- McLure, Michael «The Pareto‐Scorza Polemic on Collective Economic Welfare» (en anglès). Australian Economic Papers, Vol. 39, Num. 3, 2000, pàg. 347-371. DOI: 10.1111/1467-8454.00096. ISSN: 1467-8454.
- Severi, Francesco «L'opera scientifica di Gaetano Scorza» (en italià). Annali di Matematica Pura ed Applicata, Vol. 20, Num. 1, 1941, pàg. 1-20. DOI: 10.1007/BF02412448. ISSN: 0373-3114.
- Zak, F. L.. Tangents and Secants of Algebraic Varieties (en anglès). American Mathematical Society, 1993. ISBN 0-8218-4585-3.
- Zappa, Guido. «The development of research in Algebra in Italy from 1850 to 1940». A: Aldo Ursini, Paulo Agliano (eds.). Logic and Algebra (en anglès). Marcel Dekker, 1996, p. 283-316. ISBN 0-8247-9606-3.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaetano Scorza» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Rogora, Enrico. «SCORZA, Bernardino Gaetano». Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: 14 desembre 2019]. (anglès)
- Giacardi, Livia. «Gaetano Scorza». Università di Torino, 2019. [Consulta: 14 desembre 2019]. (anglès)