Gaetano Scorza

matemàtic italià

Gaetano Scorza (Morano Calabro, 29 de setembre de 1876 - Roma, 6 d'agost de 1939) va ser un matemàtic italià.

Infotaula de personaGaetano Scorza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Bernardino Gaetano Scorza Modifica el valor a Wikidata
29 setembre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Morano Calabro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne d'Itàlia
1939 – 1939 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSopra la teoria delle figure polari delle curve piane del 4º ordine  (1899 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEugenio Bertini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza (1935–1939)
Universitat de Nàpols Frederic II (1921–1935)
Universitat de Catània (1916–1921)
Universitat de Parma (1913–1916)
Universitat de Càller (1912–1913)
Universitat de Torí (1899–1900)
Universitat de Pisa (1898–1899) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesFrancesco Cecioni Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLucio Lombardo Radice i Carmelo Longo Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAngiola Dragoni
FillsGiuseppe Scorza Dragoni Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra modifica

Scorza, fill d'un terratinent. va fer els estudis secundaris al Collegio Nazareno de Roma i a les Escoles Pies de Florència, abans d'ingressar a la universitat de Pisa, en la qual es va doctorar el 1898.[1] Després d'un curs a Pisa com assistent d'Eugenio Bertini i un altre a la universitat de Torí com assistent de Corrado Segre, va estar una llarga temporada com a professor de matemàtiques a instituts de Terni, Bari i Palerm.

El 1912 va ser nomenat professor de geometria de la universitat de Càller i subseqüentment de les universitats de Catània, de Parma, de Nàpols i, finalment el 1935, de Roma.[2] Va morir en aquesta ciutat quatre anys més tard. El seu fill Giuseppe Scorza Dragoni (1908-1996) també va ser un reconegut matemàtic.

Seguint els passos del seus mestres, Bertini i Segre, Scorza va fer recerca sobre tot en geometria algebraica. Els anys 1902-1903 va publicar una sèrie d'articles sobre economia matemàtica, que va irritar profundament Vilfredo Pareto, de qui va afirmar que les seves teories de l'equilibri i de la maximització del benestar eren absolutament falses.[3] Després d'una agra resposta de Pareto, no va tornar a escriure res més d'economia.

A partir del 1916, es va començar a interessar per les matrius de Riemann i les seves àlgebres associades.[4] D'aquests estudis van sorgir les varietats de Scorza.[5] Els últims anys de la seva vida els va dedicar a preparar un tractat sobre teoria dels grups finits. El llibre, Gruppi astratti, es va publicar de forma pòstuma el 1942.[6]

Els anys 1960-1962, la Unione Matematica Italiana, va editar les seves obres escollides en tres volums.

Referències modifica

  1. Severi, 1941, p. 1.
  2. Zappa, 1996, p. 289.
  3. McLure, 2000, p. 357.
  4. Zappa, 1996, p. 290.
  5. Zak, 1993, p. 121-154.
  6. Zappa, 1996, p. 291.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaetano Scorza
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaetano Scorza» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Rogora, Enrico. «SCORZA, Bernardino Gaetano». Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: 14 desembre 2019]. (anglès)
  • Giacardi, Livia. «Gaetano Scorza». Università di Torino, 2019. [Consulta: 14 desembre 2019]. (anglès)