Gai Antisti Vet (tribú)

Gai Antisti Vet (en llatí Caius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà. Era fill d'Antisti Vet. Formava part de la gens Antístia i era de la família dels Vet.

Infotaula de personaGai Antisti Vet
Nom original(la) Caius Antistius Vetus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement65 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort24 aC Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Qüestor
Governador romà
Tribú de la plebs
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana i Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAntisti Vet Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Antisti Vet Modifica el valor a Wikidata
ParesGaius Antistius Vetus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
43 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Va ser designat qüestor per Juli Cèsar quan era propretor a la Hispània Ulterior, l'any 61 aC, com agraïment al seu pare, que va ser propretor a Hispània i Cèsar era el seu qüestor. L'any 57 aC Gai Antisti Vet va ser tribú de la plebs i va donar suport a la tornada de Ciceró de l'exili, en oposició a Publi Clodi Pulcre. A la Segona guerra civil romana va donar suport al partit de Cèsar. Era a Síria l'any 45 aC lluitant contra Quint Cecili Bas que intentava apartar les tropes del costat de Cèsar. Va assetjar Bas a Apamea, però es va haver de retirar en acostar-se els parts.

L'any 34 aC va fer la guerra als salasses i el 30 aC va ser nomenat cònsol sufecte. Va acompanyar a August a Hispània l'any 25 aC i quan l'emperador es va posar malalt va seguir la guerra contra els càntabres i àsturs als que finalment va sotmetre.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1251.