Gai Escriboni Curió (cònsol)

Gai Escriboni Curió (en llatí: Caius Scribonius Curio Burbulieus) (? - 53 aC) era fill del pretor Gai Escriboni Curió que l'any 100 aC, quan va ser assassinat el sediciós tribú Luci Appuleu Saturní, va donar suport als cònsols. Formava part de la gens Escribònia, d'origen plebeu, i de la família dels Curió.

Infotaula de personaGai Escriboni Curió
Nom original(la) Gaius Scribonius Curio
Biografia
Naixementsegle II aC
Mort53 aC
Roma
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
76 aC – 76 aC
Juntament amb: Gneu Octavi
Pretor
Governador romà
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Roma
Activitat
OcupacióPolític i militar
PeríodeRepública Romana tardana
Carrera militar
Rang militarLegat
Família
FillsGai Escriboni Curió
PareGai Escriboni Curió
Modifica les dades a Wikidata

Va ser un orador notable alabat per Ciceró, però no tenia grans coneixements ni memòria i això li va impedir ser considerat com un dels grans oradors. L'any 90 aC, en esclatar la Guerra màrsica, era tribú de la plebs. Després va servir a l'exèrcit de Sul·la durant la guerra a Grècia contra el general Arquelau, un dels generals de Mitridates VI Eupator, i després de la conquesta d'Atenes va assetjar al tirà Aristió a l'acròpoli.

L'any 82 aC va ser investit pretor i el 76 aC va ser elegit cònsol juntament amb Gneu Octavi. Al final del seu mandat va rebre la província de Macedònia i va fer una guerra que va durar tres anys contra el poble dels dardanis i el poble dels mesis, al nord de la província, obtenint diverses victòries. Va ser el primer general romà que va arribar fins al Danubi en aquesta zona. En tornar a Roma (71 aC) va celebrar un triomf. Va participar en la vida política romana i es va oposar a Juli Cèsar. Era amic íntim de Ciceró al que va donar suport en les mesures contra els participants en la conspiració de Catilina (63 aC). En el judici de Publi Clodi per violació contra la Bona Dea, Curió va defensar a Clodi, i Ciceró va atacar Curió i Clodi en els seus discursos dels que se'n conserven considerables fragments, però no per això es va trencar la seva amistat, i Ciceró deia d'ell que era un dels pocs bons ciutadans romans. L'any 57 aC va ser nomenat pontífex màxim, i va morir quatre anys més tard, el 53 aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 901-902.