Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)

Gai Fanni Estrabó (en llatí Caius Fannius Strabo) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Era fill de Gai Fanni, que va ser cònsol l'any 161 aC. Formava part de la gens Fànnia, una gens romana d'origen plebeu.

Plantilla:Infotaula personaGai Fanni Estrabó
Nom original(la) C. Fannius M.f. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 165 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 122 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
122 aC – 122 aC
Juntament amb: Gneu Domici Ahenobarb
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític de l'antiga Roma, historiador de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeLaelia Minor Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Fanni (tribú el 59 aC) Modifica el valor a Wikidata
ParesMarcus Fannius Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontRealenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft Modifica el valor a Wikidata

Va ser tribú de la plebs i després cònsol l'any 122 aC junt amb Gneu Domici Aenobarb. Va deure la seva elecció al consolat a Gai Semproni Grac que va decantar al poble al seu favor per impedir l'elecció de Luci Opimi, enemic seu. Però en ser elegit va donar suport a l'aristocràcia i es va oposar a les mesures de Grac. Va ordenar als aliats italians sortir de Roma i es va oposar en un discurs famós a la pretensió de Grac de donar-los-hi la ciutadania romana.

Aquest discurs es va preservar i va ser considerat una obra mestra en època de Ciceró. Molts van dubtar de què el discurs fos escrit per ell, ja que tenia fama de ser un orador mediocre, però Ciceró li atribueix. El discurs va ser llegit durant temps pels gramàtics, com a exemple d'oratòria.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 922.