Gai Fonteu Capitó (cònsol 33 aC)

(S'ha redirigit des de: Gai Fonteu Capitó I)

Gai Fonteu Capitó (llatí: Gaius Fonteius Capito) va ser un magistrat romà amic de Marc Antoni. Formava part de la gens Fonteia, una gens romana plebea originària de Tusculum.

Infotaula de personaGai Fonteu Capitó
Biografia
Naixementc. 80 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFonteii Capitones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Fonteu Capitó II Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser pontífex màxim. Va acompanyar Mecenàs l'any 37 aC quan el dos van ser enviats per Octavi per restaurar l'amistat amb Marc Antoni. Capitó es va quedar al costat de Marc Antoni al que va acompanyar a Egipte. Probablement va ser cònsol sufecte l'any 33 aC (el Fonteu Capitó que apareix com a consul suffectus aquest any se suposa que és la mateixa persona) juntament amb Marc Acili.[1] Horaci el menciona com un dels seus acompanyants a Brundisium.[2]

Un Fonteu Capitó, que probablement és aquest, va ser autor de diversos escrits sobre endevinació etrusca. Va comentar els Libri Tagetici, pretesament escrits per Tages, inclosos en l'antiga Disciplina Etrusca, sobre les tronades i el seu significat, segons el dia en què es produeixen. Va combinar la tècnica dels harúspex etruscos amb l'astrologia, que en aquell moment s'havia estès per Roma. Va ser, com Luci Taruci, escriptor amb el que guarda moltes similituds, contemporani de Varró.[3]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 602. 
  2. Horaci. Saturnals I,5,32
  3. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 154-155. ISBN 8481641618.