Gai Furi Pàcil Fus

cònsol romà el 441 aC
(S'ha redirigit des de: Gai Furi Pacil Fus)

Gai Furi Pacil Fus (en llatí: Gaius Furius Pacilus Fusus) va ser un magistrat romà del segle v aC. Formava part de la gens Fúria, i era de la família dels Furi Pàcil.

Infotaula de personaGai Furi Pàcil Fus
Nom original(la) C. Furius Pacilus Fusus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 426 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pontífex màxim
valor desconegut – valor desconegut
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
441 aC – 441 aC
Juntament amb: Marc Papiri Cras
Censor romà
435 aC – 435 aC
Tribú amb potestat consular
426 aC – 426 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, sacerdot de l'Antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFurii Fusi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Furi Pàcil Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 441 aC amb Marc Papiri Cras. Va ser censor el 435 aC amb Marc Gegani Macerí. Va ser en aquest consolat quan es va establir la censura. Els censors van fer el primer cens públic de ciutadans al Camp de Mart. Mamerc Emili Mamercí, que havia proposat, per la Lex Aemilia de censoribus de rebaixar el període de cinc anys que tenia la censura fins a un any i mig, va ser exclòs per aquest motiu de la seva tribu i rebaixat a la condició d'erari.

L'any 426 aC va ser tribú amb potestat consolar. El senat li va encarregar, juntament amb els seus col·legues, la guerra contra Veios. Va donar algunes ordres contradictòries i això va ser aprofitat pels veians, que van atacar un dels campaments romans i van fer fugir els soldats. Quan les notícies van arribar a Roma, Aulus Corneli Cos, que havia restat al càrrec de la ciutat, va nomenar dictador a Mamerc Emili Mamercí perquè es fes càrrec de les operacions militars.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 80.