Gai Luci Marci Sèptim

Gai Luci Marci Sèptim (Caius Lucius Marcius Septimus) era un centurió molt popular entre la tropa, que va servir sota Gneu Corneli Escipió a Hispània i va ser aclamat cap de l'exèrcit i procònsol el 211 aC quan van morir els germans Escipió; va agafar el comandament de les restes de l'exèrcit, al que va salvar de la total destrucció i va aconseguir una victòria menor (magnificada pels romans) sobre els cartaginesos dirigits per Àsdrubal (fill de Giscó) als que va rebutjar a la zona de l'Ebre.[1]

Infotaula de personaGai Luci Marci Sèptim
Nom original(la) Lucius Marcius Septimus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i cap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata

En anunciar la seva victòria va assumir el títol de propretor el que va molestar al senat que no va ratificar l'elecció basant-se en el fet que Marci era només cavaller. Com procònsol va ser designat Caius Claudi Neró. Marci va tornar al seu lloc de centurió sense que se li conegui cap queixa o acte d'indisciplina.

Quan Publi Corneli Escipió Africà Major va arribar a Hispània el 210 aC va tractar amb distinció a Sèptim. Després de la conquesta romana de Cartago Nova, Escipió el va enviar amb un terç de l'exèrcit a assetjar la ciutat de Castulo que finalment es va rendir quan Escipió i va anar en persona. Llavors fou enviat contra Astapa que va deixar en ruïnes.

Durant la malaltia d'Escipió el 206 aC va assolir altra vegada el comandament.[2] Acabada la revolta de Sucro i la revolta d'Indíbil i Mandoni, Publi Corneli Escipió va anar contra Gades amb forces de terra, mentre Gai Leli atacava la ciutat per mar i derrotava als cartaginesos en una batalla naval enfront de Carteia.[3] En general es va distingir durant tota la campanya a Hispània i després no torna a ser esmentat.

ReferènciesModifica

  1. Smith, William; Smith, Philip. «l Septimus L. Marcius». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 3. Boston: Walton and Maberly, 1870, p. 784-785. 
  2. Apià, Història de Roma (llatí) 7, 34
  3. Lacomba, Juan Antonio; Ferrer Palma, José E. Historia de Andalucía (en castellà). Historia de Andalucía, 1996, p. 436. ISBN 9788481600537.