Gai Norbà Flac (cònsol 38 aC)

Gai Norbà Flac (en llatí Caius Norbanus Flaccus) va ser un polític i militar romà. Era nét de Gai Norbà,que va ser cònsol l'any 83 aC.

Infotaula de personaGai Norbà Flac
Nom original(la) C.Norbanus C.f. Flaccus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle I aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
38 aC – 38 aC
Juntament amb: Api Claudi Pulcre
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Norbà Flac Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Norbà Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

L'any 42 aC Octavi (August) el va enviar amb Luci Decidi Saxa a Macedònia amb el comandament de vuit legions i va operar a la zona de Filipos contra Brut i Cassi. Va acampar prop de Filipos i es van produir moviments estratègics per ambdues parts i finalment Norbà es va haver de retirar cap a Amfípolis i l'exèrcit republicà no el va perseguir i va acampar a la zona de Filipos (Philippi). Quan Marc Antoni va arribar a Amfípolis va felicitar Norbà per haver assegurat la plaça, i després de deixar una guarnició per reforçar les tropes de Norbà, que va nomenar governador de la ciutat, va marxar cap a Filipos.

L'any 38 aC va ser elegit cònsol junt amb Appi Claudi Pulcre. Després va ser enviat a la província d'Hispània Ulterior entre els anys 37 i 34 aC, i va posar ordre al territori, cosa amb la que va guanyar un triomf que va ser-li atorgat a Roma l'any 34 aC.

El cònsol Gai Norbà Flac, que ho va ser l'any 24 aC, era segurament un fill seu.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 156.