Galbulae
Galbulae és un dels dos subordres que compon l'ordre dels Piciformes i està format pels jacamars i els barbacolls. Alguns autors però, han considerat que aquest grup és en realitat un ordre per si mateix: els Galbuliformes.
Galbuli  | |
|---|---|
 Galbula ruficauda | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Subordre | Galbuli Vigors, 1825 |
| Famílies | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modificaLes dues famílies d'aquest grup tenen un aspecte prou diferent, però coincideixen en una grandària similar (uns 15 a 25 cm de llargària) i llurs peus zigodàctils, similars als de la resta de Piciformes, si bé més febles.
Hàbitat i distribució
modificaSón ocells arboris, habitants d'àrees forestals de la zona neotropical.
Costums
modificaPonen de 2 a 4 ous blancs en nius excavats en terra o bé als monticles de les termites. Ambdós pares cooperen en la cria. Mengen insectes.
Taxonomia
modificaConsiderats tradicionalment a la família dels Piciformes, a finals del segle xx van ser separats d'aquests en el seu propi ordre, i apropats a l'ordre dels Coraciformes per Sibley et al.[1] També estudis morfològics anaven en el mateix sentit.[2] A principis del segle XXI però, estudis moleculars van demostrar que aquest grup era germà del clade format per barbuts, picots i tucans: Pici i havia de ser considerat un subordre.:[3]
- Subordre Galbulae, amb dos famílies.
- Família dels galbúlids (Galbulidae), amb 5 gèneres i 29 espècies de jacamars.
- Família dels bucònids (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 espècies de barbacolls.
Referències
modifica- ↑ Charles G. Sibley, Jon E. Ahlquist i Burt L. Monroe (1988) A Classification of the living birds of the World based on DNA-DNA hybridization studies. The Auk. Vol 105. N 3
- ↑ Storrs L. Olson (1983) Evidence for a polyphyletic origin of the piciformes. The Auk. 126-133
- ↑ Ulf S. Johansson i Per G. P. Ericson (2003)Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960. Journal of Avian Biology. 34. 185-197