Obre el menú principal

Gallecs

grup ètnic
Aquest article tracta sobre les persones gallegues. Si cerqueu l'espai rural del Vallès Oriental, vegeu «Gallecs (natura)».

Els gallecs i les gallegues (en gallec: galegos, galegas) són un grup ètnic, nacional i cultural amb una pàtria històrica comuna que és Galícia, al nord-oest de la Península Ibèrica.[8] A Galícia s'hi parlen àmpliament dues llengües romàniques: el gallec, nativa i cooficial al territori; i el castellà, a causa del fenomen de substitució lingüística, que és llengua forània i oficial a tot l'Estat.[9]

Infotaula de grup humàGallecs
Galician pipers.jpg
Un gallec amb vestit tradicional.
Tipus ètnia
Llengua gallec (nativa), castellà (com a resultat de la immigració o la substitució lingüística)
Religió Catolicisme,[1]Evangelisme
Grups relacionats Portuguesos, espanyols, nacions celtes,[2][3] itàlics
Regions amb poblacions significatives
          Galícia Galícia 2,397,613[4][5]
província d'A Coruña 991,588[4][5]
província de Pontevedra 833,205[4][5]
província de Lugo 300,419[4][5]
província d'Ourense 272,401[4][5]
 Espanya (excloent Galícia) 355,063[4][5]
 Argentina 147,062[6]
 Veneçuela 38,440–46,882[6][7]
 Brasil 38,554[6]
 Uruguai 35,369[6]
 Cuba 31,077[6]
 Suïssa 30,737[6]
 França 16,075[6]
 Estats Units 14,172[6]
 Alemanya 13,305[6]
 Regne Unit 10,755[6]
 Mèxic 9,895[6]
Gallecs inscrits al cens electoral i alhora resideixen a l'estranger (2013) 414,650[6]
Modifica les dades a Wikidata

Els gallecs es troben en un nombre important a l'exterior, sent anomenats col·lectivament com la Galícia exterior.[10]

Etimologia de l'etnònimModifica

 
Pedres esculpides de la cultura dels castres

L'etnònim gallecs (galegos) deriva del llatí Gallaeci o Callaeci, sent una adaptació del nom d'una tribu celta local coneguda pels grecs com Καλλαϊκoί (Kallaikoí), que visqueren en l'actual nord del Portugal i que fou conquerit pel general romà Dècim Juni Brut Galaic al segle II aC.[11] Més tard, els romans aplicaren aquest nom a totes les persones que compartien la mateixa cultura i llengua al nord-oest, des del riu Duero al sud fins a la Mar Cantàbrica al nord i a l'oest el riu Navia, englobant diverses tribus com els cèltics, els àrtabres, els lemaus i els albions, entre altres.

L'etimologia del nom fou estudiada des del segle VII per autors com Isidor de Sevilla, qui escrigué que «els gallecs s'anomenen així per la seva pell pàlida, com els gauls», relacionant el nom amb la paraula grega "llet". Tanmateix, els acadèmics moderns[11] han derivat el nom de l'antic Callaeci, és a dir del protoindoeuropeu *kal-n-eH2 "turó", a través del sufix relacional local -aik-, volent significar "els de terresaltes"; o també del protocelta *kallī- "bosc", volent significar "els del bosc".[12]

La proposta més recent fou del lingüista Francesco Benozzo després d'identificar l'arrel gall- / kall- en una sèrie de paraules celtes amb el significat de "pedra" o "roca", de la manera següent: gall (irlandès antic), gal (mig gal·lès), gailleichan (gaèlic escocès), kailhoù (bretó), galagh (gaèlic manx) i gall (gal). Per això, Benozzo explicà el nom Callaecia i el seu etnònim Callaeci com "les persones de pedra" o "les persones de la pedra" ("aquells qui treballen amb pedres"), en referència als megàlits i formacions de pedra antigues tan comunes a Galícia.[13]

Galícia exteriorModifica

Els gallecs trobats a l'exterior per les migracions són anomenats Galícia exterior. La xifra dels emigrats gallecs és superior als actuals residents a Galícia.

El Govern gallec ha dedicat ajudes i atencions a aquesta gent des de 1990. Així, desenvolupa un pla anual amb 22 programes per a atendre les necessitats que li fan saber les comunitats i centres gallecs a l'exterior. Aquesta pla és executat per la Secretaria General per a les Relacions amb les Comunitats Gallegues, que contacta directament amb les comunitats.[10]

ReferènciesModifica

  1. «Interactivo: Creencias y prácticas religiosas en España» (en castellà). Lavanguardia.com. [Consulta: 12 desembre 2017].
  2. «Galicia’s disputed Celtic heritage» (en anglès). The Economist. [Consulta: 3 octubre 2017].
  3. Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia.. ABC-CLIO, p. 789-791. ISBN 1851094458. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 No inclosos els gallecs nascuts fora de Galícia
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Instituto Nacional de Estadística» (en castellà). INE.es. [Consulta: 4 febrer 2016].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 «INE - CensoElectoral» (en castellà). INE.es. [Consulta: 4 febrer 2016].
  7. «Miranda visita Venezuela para conocer las preocupaciones de la diáspora gallega» (en castellà). La Región Internacional. [Consulta: 12 desembre 2017].
  8. Recalde, Montserrat. La vitalidad etnolingüística gallega (en castellà). València: Centro de Estudios sobre Comunicación Interlingüistíca e Intercultural, 1997. ISBN 9788437028958. 
  9. «Persoas segundo a lingua na que falan habitualmente. Ano 2003» (en gallec). IGE.eu. [Consulta: 4 febrer 2016].
  10. 10,0 10,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 555. ISBN 84-930048-0-4. 
  11. 11,0 11,1 Moralejo, Juan J. Callaica nomina: estudios de onomástica gallega (pdf) (en castellà). A Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2008, p. 113–148. ISBN 978-84-95892-68-3. 
  12. Curchin, Leonard A. (2008) Estudios GallegosThe toponyms of the Roman Galicia: New Study. Cuadernos de Estudios Gallegos LV (121): 111.
  13. Benozzo, F. (2018) Uma paisagem atlântica pré-histórica. Etnogénese e etno-filologia paleo-mesolítica das tradições galega e portuguesa, a Jornadas das Letras Galego-Portuguesas 2015-2017, DTS, Università di Bologna and Academia Galega da Língua Portuguesa, pp. 159-170.

Enllaços externsModifica