Gallina pairal
La gallina pairal és una raça de gallina nana autòctona de Catalunya. Antigament, estava molt present a la major part de les cases de pagès del Maresme, del Vallès i de la part nord del Barcelonès.[1] Al Maresme Nord, a aquestes gallines se les anomenava popularment peleies, però també se les coneixia amb noms com ara periquites, periques, quiques o quiquines, entre d'altres.[1][2]
Gallus gallus domesticus  | |
|---|---|
 Dues gallines pairals amb sengles pollets acabats de néixer | |
| Taxonomia | |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Gallus |
| Subespècie | Gallus gallus domesticus |
| Subespècie | Gallus gallus domesticus |
Història
modificaTradicionalment, en el món rural, entre la pagesia catalana, s'havia parlat de l'existència d'una gallina silvestre de mida petita, situada majoritàriament a la zona de la Serralada Litoral.[3] Existeixen fotografies de principis del segle xx on apareix aquesta gallina, com també la figura d'un gall dissecat com a ofrena funerària en una casa pairal del Maresme.
Aquesta gallina rústica, de gran aptitud materna, fou utilitzada des d'antany per a incubar ous propis i d'altres espècies.[1] Curiosament, al Maresme, alguns floricultors l'aprofitaren entre els decennis del 1960 i del 1980, com a mètode de control natural de les males herbes als hivernacles on cultivaven plantes ornamentals com les rosàcies.[1]
Amb els canvis urbanístics i el declivi agrícola d'aquestes comarques amb el tombant de segle, la pèrdua progressiva d'aquesta raça avícola esperonà que, el 2012, Jaume Berenguer i Boix n'iniciés el procés de recuperació. Aquesta tasca es consolidà l'any 2013 amb la creació de l'associació dels Amics de la Gallina Pairal, que vetlla per a la seva preservació, documentació i divulgació.[1][2][3]
Característiques generals
modifica- Au petita de tipus mediterrani de forma arrodonida, tronc inclinat i de temperament eixerit.[3]
- Destaca per la seva gran aptitud materna.
- Ous de color blanc amb un pes al voltant dels 40 g.
- El pes està al voltant dels 1000 g en el mascle i en uns 800 g en la femella.
- Amb orelletes blanques i tarsos grocs.
- Majoritàriament de cresta senzilla o dentada amb “clavell”.
- Respecte a les seves varietats de color, les més comunes són l'Aperdiuada i la Blat. També són presents la Blanca, Roja, Negra i Rossa, aquesta última anomenada també “grata-pallers” i que manté la diferència, respecta les altres varietats, de tenir la cresta rissada o “en rosa”. La seva associació -AGP- conserva i millora tant el seu patró morfològic com les seves varietats de color existents.
Enllaços externs
modifica| Caldria estandarditzar les citacions bibliogràfiques. |
- Fira de Sant Martirià.[4]https://www.firasantmartiria.com/ / Ajuntament de Banyoles [5]https://www.firasantmartiria.com/pairal/
- https://www.researchgate.net/publication/349883862_Raca_avicola_Pairal_analisi_del_Llibre_Genealogic_Evolucio_i_comparativa_dels_parametres_demografics_reproductius_i_genealogics
- https://www.researchgate.net/publication/349396815_Races_avicoles_catalanes_Pairal_Empordanesa_Penedesenca_i_Prat_Caracteritzacio_genetica_de_les_poblacions_i_analisi_comparatiu_amb_altres_d%27iberiques_i_mundials#39;iberiques_i_mundials
- Parés-Casanova, P.M., and J. Berenguer-Boix. El análisis comparativo entre razas de gallinas mediterráneas en base a sus características morfológicas no refleja relaciones de origen ni aptitud; Revista de Investigaciones Veterinarias del Perú, vol. 31, no. 2, Apr. 2020, p. NA. Gale OneFile: Informe Académico https://go.gale.com/ps/i.do?p=IFME&u=anon~647a4dfa&id=GALE%7CA634281277&v=2.1&it=r
- [6]https://www.banyolestv.cat/index.php/programes/77-fira-de-sant-martiria-virtual-2020/5231-races-autoctones-jaume-berenguer-associacio-d-amics-de-la-gallina-pairal.html
- Jaume Berenguer Boix “AVIRAM AUTÒCTON DELS PAÏSOS CATALANS”.[7]https://www.weboryx.com/index.php?main_page=advanced_search_result&language=ca&search_in_description=1&keyword=jaume+berenguer
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jordana Vidal, Jordi. «Gallina pairal». Gallines, Oques i Coloms, novembre 2018. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Casals, Joan; Casañas, Francesc; Simó, Joan; Jordana, Jordi; Arús, Pere «Els gens». Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura, 2019, pàg. 1–28. DOI: 10.2436/15.0110.22.19.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pairal» (en castellà). Federación Española de Avicultura, Colombicultura y Cunicultura de Raza, n.d. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Sant Martirià – A la Fira de Sant Martirià li ha arribat l’hora d’evolucionar. En els darrers anys, gràcies al seu format ideal per a tots els públics, la mostra banyolina ha anat fent passos endavant per adaptar-se, a poc a poc, als nous temps, no perdre pistonada i continuar essent un important pol d’atracció. Sense oblidar mai la seva essència i respectant sempre la tradició, la Fira ha anat creixent de manera sostenible en els darrers anys amb noves propostes que han tingut una excel·lent acollida.». [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Pairal – Sant Martirià». [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Redacció. «Races Autòctones: Jaume Berenguer (Associació d'Amics de la Gallina Pairal)», 12-11-2020. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «jaume berenguer : Oryx. La botiga de l'amant de la natura». [Consulta: 2 juny 2024].