Obre el menú principal

HistòriaModifica

Segons les sagues, Sokki Þórisson, un ric granger de Brattahlíð, va tenir la iniciativa de crear un bisbat independent per a Groenlàndia a principis del segle XII i va obtenir l'aprovació de la corona noruega. La majoria de clergues procedien de Noruega i el primer bisbe de Garðar, Arnaldur, va ser ordenat per l'arquebisbe de Lund en 1124. En 1126 Arnaldur va arribar a Groenlàndia i aquest mateix any es van iniciar les obres per a la construcció de la catedral, honrant a Sant Nicolau, sant patró dels mariners.[2]

Al principi la diòcesi va ser assignada a l'arquebisbat alemany de Bremen, sota la tutela de l'arquebisbe de Lund (Suècia, 1126–1152). En 1152 les diòcesis de Groenlàndia, Islàndia, Illa de Man, Orkney i illes Fèroe, es converteixen en sufragànies de la nova arxidiòcesi de Nidaros (Trondheim).[3]

El bisbe Arnaldur va tornar a Noruega en 1150 i va ser nominat com a bisbe de Hamar en 1152. El seu successor Jón Knútur, el va substituir (1153–1186). El tercer bisbe Jón Árnason, sobreanomenat Smyrill, va prendre el càrrec en 1189. En 1202–1203, Smyrill va peregrinar a Roma i es va reunir amb el Papa. Va morir i va ser enterrat a Garðar en 1209, possiblement en la capella nord de la catedral.

El següent bisbe, Þór Helgi, va arribar a Groenlàndia en 1212 i va servir fins a la seva mort en 1230. En 1234 va ser ordenat Nikulás, però no va arribar a la diòcesi fins a 1239. Va morir en 1242.

Ólafur va ser ordenat aquest mateix any, però no va arribar fins a 1247. Va ser bisbe fins aproximadament mediats de la dècada de 1280. Com va estar fos des de 1264 a 1280, no va poder dedicar-se a la seva pròpia diòcesi. No obstant això el següent bisbe, Þór Bokki, va estar en Garðar des de 1289 fins al seu retorn a Noruega en 1309.

El següent va ser Árni (1315 a 1347) que va sofrir la pobra comunicació entre Groenlàndia i Noruega. En el continent, després d'anys de silenci, es va assumir que va morir i es va assignar a Jón Skalli com a nou bisbe en 1343. Quan es va descobrir que l'anterior continuava viu, Jón Skalli va resignar i mai va viatjar a Groenlàndia.

Després de la mort d'Árni en 1347, va passar molt de temps fins a l'arribada d'un nou bisbe, principalment per la deterioració de les comunicacions. Ívar Bárðarson (c. 1341), un clergue noruec, va servir en la diòcesi com a interí fins a l'ordenació d' Álfur (1368 a 1378). La diòcesi va desaparèixer cap al segle XV quan es van paralitzar els viatges marítims entre el continent i Groenlàndia.[4]

Llista de bisbes titulars de GarðarModifica

Bisbe Consagració Anys de servei
Eiríkr Gnúpsson Abans de 1112 1112–1121 (Serví a Groenlàndia abans de l'establiment com a seu)
Arnaldr 1124 1126–1150
Jón knútr 1150 (després 1150)–1187
Jón smyrill Árnason 1188 1189–1209
Helgi 1210-1212 1212–1230
Nikolás 1234 1239–1242
Ólafr 1246 1247-1280
Þórðr 1288 1289–1309
Árni 1313 (o 1314) 1315–1347 (o 1348)
Álfr 1365 1368–1377 (o 1378)

Seu fantasmaModifica

Encara que la diòcesi havia cessat de funcionar, esv an nomenar bisbes titular fisn 1537, aparentment sense que cap d'ells en prengués possessió

  • Henricus (mencionat en 1386)
  • Bertholdus (circa 1407)
  • Jacobus Treppe, Frares Menors (O.F.M.) (27 de març de 1411 – mortel 1421)
  • Nicolaus
  • Robertus Ryngman, O.F.M. (30 de maig de 1425 – ?)
  • Gobelinus Volant, Orde de Canonges Regulars (O.E.S.A.) (circa 1 d'octubre de 1431 – 19 de març de 1432), següent bisbe de la Diòcesi de Børglum (Dinamarca) (1432.03.19 – ? no va prendre possessió)
  • Johannes Erles de Moys, O.F.M. (12 de juliol de 1432 – ?)
  • Bartholomeus de Sancto Hyppolito, O.P. (1433 – mort en 1440)
  • Gregorius (1440 – 1450)
  • Andreas
  • Jacobus Blaa, Orde dels Predicadors (O.P.) (16 June 1481 – ? deposat)
  • Mathias Canuto, Orde de Sant Benet (O.S.B.) (9 de juliol de 1492 – ?)
  • Vincenz Kampe, O.F.M. (20 de juny de 1519 – 1537).

RestauracióModifica

En 1996, Garðar va ser formalment restaurada com diòcesi titular, sent-ne responsable de la mateixa Edward William Clark, bisbe auxiliar de Los Angeles des del 16 de gener de 2001.

Restes arqueològiquesModifica

Actualment l'assentament d'Igaliku ocupa el mateix emplaçament que Garðar. Des de la dècada de 1830 ha estat objecte d'excavacions arqueològiques sent la catedral l'objectiu principal i fou totalment excavada en 1926 per Poul Nørlund (1888–1951). Nørlund va encapçalar molts estudis científics a Groenlàndia des de 1921 fins a 1932.[5]

Moltes ruïnes dels assentaments nòrdics poden veure's avui encara a Igaliku. La majoria són pedres dels fonaments i murs dels límits originals de la colònia, construccions individuals i col·lectives. L'atractiu principal és la catedral de Garðar, una església en forma de creu del segle XII, amb un llarg de 27 metres i ample de 16 metres. També hi ha restes de dos grans graners en el lloc amb la capacitat d'haver acollit fins a 160 vaques.

ReferènciesModifica

LecturesModifica

  • Buckland, Paul C. m.fl. (2009). Palaeoecological and historical evidence for manuring and irrigation at Garðar (Igaliku), Norse Eastern Settlement, Greenland. In The Holocene pages 105–116.
  • Høegsberg, Mogens Skaaning (2005). Det norrøne bispesæde i Gardar, Grønland (archeology master thesis in Danish). Aarhus University: Afdeling for Middelalder- og Renæssancearkæologi. OCLC 476576493.
  • Mitlid, Åke (2006). Grønlandsgåten. Kampen om Grønland. Levende Historie . 4 (6): 16–19. ISSN 1503-4208.
  • Plovgaard, Karen (1963). Da Grønland fik sit første bispesæde: Glimt fra nordboriget i det 12. århundrede (PDF). In Tidsskriftet Grønland (Danish) (12): 463–469

Enllaços externsModifica