Gaspar Sangurima
Gaspar Sangurima López,[1] conegut com El Lluqui (l'esquerrà, en kichwa), (Cuenca o Ludo,[2] ca. 1780 – Ibidem, 5 de novembre de 1835) va ser un reconegut artista i escultor equatorià..[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 5 novembre 1835  Cuenca |
| Activitat | |
| Ocupació | artista, escultor |
Trajectòria modifica
Va ser fill de Gregorio Sangurima i Francisca López, i no va tenir cap mena d'educació a causa d'una falta de recursos econòmics de la seva família. No obstant això, tenia una gran curiositat per l'art i es va convertir una icona de l'art colonial de Cuenca.[4] Va ser autodidacta i va aprendre joieria, escultura, fusteria i ebenisteria.[3] Simón Bolívar va proposar a Sangurima dirigir la primera Escola d'Arts de la ciutat de Cuenca en 1822 després d'haver-li esculpit un bust en marbre.[5]
L'escriptor Lucio Salazar Tamariz parla de Sangurima en el seu llibre Una comarca y sus destellos: semblanzas instantáneas:
| « | «Va créixer en un replegament d'aquesta regió muntanyenca nostra, mirant, amb els seus ulls tristos i humils, la rutilant claredat de les albes d'aquesta terra, o la cárdena ferida que s'obre en el cel quan el sol s'enfonsa en el ponent; mirant el miracle de les flors que han obert les seves corol·les al petó de la rosada mañanero; i la verdor tendida dels camps, i l'alta verdor dels arbres; l'onatge inquiet dels sembrats i el viatge cristal·lí dels rius; la pluja delgadita i constant que convida a la tristesa, o la tempestat que esglaia en escampar per tot l'horitzó la claror dels llampecs i el retrunyir del tro».[6] | » |
Creó una escuela que, a su muerte en 1780 fue continuada por sus hijos Cayetano y José María, y posteriormente por los artistas Miguel Vélez y Alvarado.[4] Va crear una escola que, a la seva mort en 1780 va ser continuada pels seus fills Cayetano i José María, i posteriorment pels artistes Miguel Vélez i Alvarado.[4] Moltes de les seves obres es troben a les esglésies de la ciutat.[3]
Reconeixements modifica
El general Antonio José de Sucre va canviar de nom el carrer Novena de Cuenca amb el nom de Gaspar Sangurima en el seu honor en 1822.[5] Posteriorment, el Cabildo va col·locar una placa en el seu honor situada a la cantonada dels carrers Gaspar Sangurima i General Torres, on es localitzava el taller de Sangurima. I, cada any, la Municipalitat de Conca lliura el premi Gaspar Sangurima.[2]
Referències modifica
- ↑ EQADevelop. «Personajes Destacados | Parroquia Ludo, Al Encuentro Con El Mundo». Arxivat de l'original el 2018-11-15. [Consulta: 15 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 TIEMPO, EL «Gaspar Sangurima, el Lluqui» (en espanyol europeu). , 05-11-2016 [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vane_gaby_giank_rosy_kathy_edu. «ecuaturis: Gaspar Sangurima», 22-10-2010. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «de Sangurima Gaspar - Personajes Históricos | Enciclopedia del Ecuador» (en castellà). , 14-04-2016 [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 MCNBiografias.com. «Sangurima, Gaspar (s XVIII). » MCNBiografias.com» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ Tamariz, Lucio Salazar. Una comarca y sus destellos: semblanzas instantáneas (en castellà), 1965 [Consulta: 14 novembre 2018].