Gastó I de Bearn
Gastó I († 984) va ser vescomte de Bearn i Auloron del 940 al 984.[1] Era fill de Cèntul II, vescomte de Bearn.[2]
Biografia | |
---|---|
Mort | 984 (Gregorià) |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Vescomte |
Família | Casa de Bearn |
Fills | Cèntul III de Bearn |
Pare | Cèntul II de Bearn |
Biografia
modificaSegons La Vasconie. Tables Généalogiques, era fill del vescomte de Bearn, Cèntul II, i de la seva dona de la qual se'n desconeix el nom o avantpassats. Pel que fa a Cèntul II de Bearn, sempre segons La Vasconie. Tables Généalogiques, era fill del vescomte de Bearn, Llop Cèntul, i de la seva dona de la que tampoc en sabem res.[3]
Gastó I surt esmentat en una escriptura de donació a favor de l'abadia de Sant Vincenç de Luc feta pel seu pare i que concernia una vil·la a Bordeus.[3][4] Ell mateix va fer una donació a favor de la mateixa abadia d'una altra vil·la conjuntament amb Guillem Sanç, comte de Gascunya (961-996); a l'annex del Cartulari de Sant Vincenç de Luc també es fa referència al regnat de l'emperador Lluís el Pietós.[5]
Gastó I va estar al seguici del rei de Pamplona, Sanç Garcés, conegut com a Abarca, contra l'emirat d'al-Andalus. També va estar al costat del duc. de Gascunya, Guillem I, contra els normands el 980 i després contra els sarraïns que havien assaltat el Rosselló.[6]
Gastó I (Wastonis Centulli vicecomitis), l'any 980, va signar un document del bisbe Arsius.[7]
Núpcies i descendència
modificaAmb una dona desconeguda Gastó I va tenir Cèntul III († 1004), el seu successor al vescomtat de Bearn.[2]
Referències
modifica- ↑ «Gascony - Dukes and Counts» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 El seu nom no està registrat en cap font primària existent.
- ↑ 3,0 3,1 de Jaurgain, 1898, p. 535.
- ↑ «Vizcondes dependientes del ducado de Vasconia» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ Barrau-Dihigo i Poupardin, 1905, p. 28.
- ↑ «Centulo Gaston I, Vizconde de Bearne (¿-ca. 984)» (en castellà). Biografias Enciclonet. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ Bidache, 1906, p. doc. I, pàg. 1 - 3 (106 - 108).
Bibliografia
modifica- Barrau-Dihigo, L.; Poupardin, R. Cartulaire de Saint Vincent de Lucq (en francès). Pau: Imprimerie Garet, 1905.
- Bidache, J. Le livre d'or de Bayonne (en francès). Pau: Chez tous les livraires, 1906.
- de Jaurgain, Jean. La Vasconie. Étude historique et critique (en francès). Pau: Imprimerie Garet, 1898.