Obre el menú principal

Ana Isabel García, més coneguda pels noms artístics de Gata Cattana i Ana Sforza (Adamuz, Còrdova, 11 de maig de 1991 - Madrid, 2 de març de 2017) fou una artista, rapera, poeta feminista i politòloga espanyola.[1][2][3]

Infotaula de personaGata Cattana
Biografia
Naixement 11 maig 1991
Adamuz
Mort 2 març 2017 (25 anys)
Madrid
Educació Universitat de Granada
Activitat
Ocupació Música

Facebook: GATACATTANARAP Twitter: GataCattana Musicbrainz: cf65f18b-117f-4429-bfad-602886f6a183
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Vida amb FlowModifica

Amb la seva música va aconseguir combinar diverses temàtiques i estils, de manera que va confluir en un rap únic carregat de poesia i missatges reivindicatius de cort feminista i polític, unit sempre a ritmes flamencs que al seu torn aconseguia fusionar amb un so més electrònic. Una altra de les seves temàtiques recurrents és la cultura de la seva regió, Andalusia, i motius històrics, així com mitològics. La diversitat dels seus temes va abastar fins a l'existencialisme, d'igual forma tota la seva obra està marcada per una cerca o desig de transcendir a la història per mitjà de la creació artística.[4]

Un dels artistes que més la va influir va ser el Nen d'Elx, que considerava tenia el caràcter reivindicatiu i canalla que sol aparèixer en la seva música fusionat amb flamenc. Una altra de les constants al llarg de la seva obra són les al·lusions a Lorca, així com a obres de l'autor, Yerma o La casa de Bernarda Alba. De forma paral·lela, té una progressió en la qual passa d'una lírica amb referències exclusivament cultes a buscar reapropiar-se d'elements de la cultura popular, no solament andalusa, sinó que en general es refereix a l'argot espanyol i també a la denominada "kinki" que d'una altra manera acabaria oblidada. Aquest últim concepte afirma que s'ha anat consagrant en els últims temps.[cal citació]

L'obra d'Ana es troba en un límit difús entre la poesia i el rap, tal com ella deia. Si bé sí que diferenciava com sentia la seva poesia i el seu rap, per a ella la poesia era alguna cosa molt íntim, que treia de dins i era lliure, sense ritme. Mentre que en el rap prevalia la musicalitat de les lletres perquè arribés a la gent. En una de les seves entrevistes, citava a Quevedo i a Góngora, referint-se a ells com més rapers que d'altres de l'actualitat, i afirmava que en l'actualitat ser poeta era ser raper. A si mateixa es considerava un híbrid entre tots dos. Va presentar un poemari autoeditat, La escala de Mohs (Homostultus Edicions, novembre de 2016). Juntament amb el poemari va publicar un EP titulat Inéditos.[cal citació]

La poesia per la qual més sentia predilecció era la sarcàstica, que mitjançant l'ús de l'humor mostra el màgic de la vida, "lo hijoputa de la vida", i que aconseguia "reflectir molt, però amb molt poc".[cal citació]

La seva concepció del rap buscava trencar amb el purisme que caracteritzava a l'estil i no quedar-se ancorat en temps passats, reconeixia que al llarg de la seva obra havia sofert una evolució passant d'aquest estil més purista a treure tot el que ella tenia dins, abocant tota la seva creativitat. Suposa una obertura al trap, al reggaeton i a noves temàtiques, “Si tu vols dir que ho fas per pasta, que t'interessa la pasta i, que… O ets una tia, i dius que t'agrada moure el cul, que t'agrada aquest rotllo, em mola el reggaeton, per què no? Per a mi és un alliberament”. Aquesta obertura a nous horitzons en el rap, ho veu com una oportunitat perquè més dones participin dins del gènere i existeixin nous punts de vista amb noves temàtiques que en un altre cas mai es donarien.[cal citació]

Definia el seu rap com a fet per a gent desperta que constantment estava informada ja que solia recórrer a al·lusions històriques o mitològiques per fer referència a esdeveniments esdevinguts en el present, o almenys tenir un caràcter curiós. D'altra banda solia intentar transmetre els seus missatges i idees de forma subtil, sobretot en els últims temps.[cal citació]

Gata Cattana era una de les grans esperances del rap espanyol. Setmanes abans de morir va tocar en la madrilenya sala Sol. Deixa un disc inèdit, "Banzai", produït per David Unison, que tenia prevista la seva publicació en la primera meitat de l'any 2017. En aquest últim disc, va realitzar una introspecció buscant tot allò que pogués aportar al rap i poder realitzar per fi un LP amb un concepte clar i profund, aquesta idea concorda amb el concepte que hi ha darrere del nom del disc. La paraula "Banzai", d'origen japonès, fa referència al crit japonès dels samurais quan van a combatre o a suïcidar-se després de perdre la batalla, per a ella suposava la seva abans i després a l'hora de crear el disc i que veiés la llum, "I és justament això el disc. És com anar a la batalla i quedar-me tranquil·la, deixar-ho anar tot".[cal citació]

El nom artístic Gata Cattana sorgeix com una projecció dels desitjos de l'autora per convertir a la nena que era en la dona actual, en la qual escriu i actua, no obstant això, el personatge, en paraules de l'autora, l'ha posseït. Al final Ana passa a convertir-se en el que escrivia, en la projecció del que pensava. Mentre que a si mateixa es defineix com una noia normal, d'un poble recòndit i bolcada en la poesia, sensible i compromesa, més filosòfica i profunda que el personatge de Gata Cattana, que és la combativa i que domina, venint a reiterar l'anterior. Cattana originalment era un grup de la seva època a Granada amb una de les seves millors amigues, anomenada Anabel, i és una unió entre Gata i Ana. Després de la dissolució del grup, a causa del seu abandó de la música, Gata va decidir adoptar Cattana com a cognom en honor d'aquest grup.[5]

DiscografiaModifica

  • Banzai (2017)
  • Inèdits 2015 (2016):
  1. Efemèrides (Prod. FunkTheSystem). 
  2. Rajos (Prod. LKA & C65). 
  3. Ferguson (PRod. Acid Lemon). 
  4. Atlanta (Prod. Vizio & Pepe). 
  5. Challenge (Prod. Nico Misery). 
  6. 3021 (Prod. Miguel Grimaldo). 
  7. Gotham (Prod. GJazz).
  • Ancores (2015):
  1. La Prova. 
  2. Els punyals. 
  3. LK Blade. 
  4. Lisístrata.
  • Els set contra Tebas (2012):
  1. Tientos. 
  2. Al Nord. 
  3. Antígona.
  4. No és bonic. 
  5. Els set contra Tebas.

BibliografiaModifica

  • La escala de Mohs (2016)

ReferènciesModifica