Gaudiós de Tarassona

Sant Gaudiós (Escorón, prop d'Ejea de los Caballeros, Saragossa, 482 - mort ca. 540) va ser el tercer bisbe de Tarassona (Turiasso), a l'Aragó.

Infotaula de personasant Gaudiós de Tarassona
Biografia
NaixementGaudosius Turiassonensis
482
Escorón Alto (Regne de Tolosa) Modifica el valor a Wikidata
Mort540 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Escorón
SepulturaCatedral de Tarassona 
Escudo de la Diócesis de Tarazona.svg Bisbe de Tarassona
527 – 540
Bisbe catòlic romà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióVenerat des de la seva mort
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeTarassona, Asán
Festivitat3 de novembre
IconografiaRobes de bisbe
Patró deCopatró de la diòcesi de Tarassona

VidaModifica

Es conserven poques dades sobre la seva vida i la majoria en fonts tardanes. Quan el 1573 se'n van traslladar les restes, es va trobar un pergamí a la tomba amb un breu text llatí: juntament amb les lectures del breviari de la catedral, són les úniques fonts que ens en diuen alguna cosa.

Era fill de Guntha, oficial (spatharius) a la cort del rei visigot Teodoric el Gran entre 510 i 525. L'educació del nen es va confiar a Sant Victorià de Sobrarb, abat del monestir d'Oca, prop de Burgos, que el va adreçar envers la vida eclesiàstica.

 
Monestir de San Beturián d'Asán

El 512 va ingressar com a monjo al monestir d'Asán, també dirigit per Victorià, i hi fou fins que els clergues de Tarassona el van escollir com a bisbe l'any 527.

Ja no se sap res més del que va fer. La data de la seva mort també és incerta. Sembla que en una visita a Asan per a veure Victorià va passar per Escorón i hi va morir un 29 d'octubre, cap a l'any 541 (el pergamí no indica l'any).

Aviat va ser venerat com a sant. L'església de Tarassona el celebrava el 3 de novembre. Va ser sebollit a l'església d'Escorón i anys més tard, va ser traslladat al monestir d'Asán, on va ser enterrat amb el seu mestre Victorià. El 1573 es va traslladar novament, ara a la Catedral de Tarassona, on encara és avui.

BibliografiaModifica

  • La Fuente, La Santa Iglesia de Tarazona en sus estados antiguos y modernos (Madrid, 1865).