Gazeta de Barcelona

No s'ha de confondre amb Diario de Barcelona.

Gazeta (transformada o atribuïda més tard pel nom de Gazeta de Barcelona) és considerada la primera publicació periòdica catalana i de la península Ibèrica, impresa per Jaume Romeu a Barcelona. Va néixer el 28 de maig de 1641 durant la Guerra dels Segadors i va ser editada setmanalment en català fins al 1642. Posteriorment, es va incorporar el castellà fins a 1714. Gazeta incloïa notícies de Nàpols, Roma, Marsella, Gènova, entre altres ciutats.

Infotaula de publicacions periòdiquesGazeta de Barcelona
Tipusperiòdic i publicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà i castellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici28 maig 1641 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1642 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatPrincipat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Periodicitat1 setmana Modifica el valor a Wikidata
"Gazeta vinguda a esta ciutat de Barcelona, per lo ordinari de Paris, vuy à 28 de maig, any 1641"

El 1624 ja hi havia hagut un antecedent a Perpinyà. Gazeta era una bona imitació de la del francès Théophraste Renaudot del 1631.

« La curiositat dels Impresssors de França me ha donat ocasió de quels imite, perque lo que es bo sempre es imitable; Estas cartas nouas verdaderas per tants títols, estan foliadas y notadas ab lletra de quadern, perque los curiosos pugan ajuntar tots los successos que succexen en Europa, en particular en cada añ, perque axi los historiadors vajan segurs y advertits: Axi proseguiré, y qui voldrà tenir esta curiositat de volero juntar, y enquadernar podrà, y qui no, sabrà los successos assegurats, y impresos ja, enviats cada semmana de Paris. »
— Jaume Romeu[1]
Un exemplar de les Novas Ordinarias de l'any 1641

Jaume Romeu també va editar el full setmanal Novas ordinarias (1641), traducció de les Nouvelles ordinaires editades per Renaudot com a complement de la Gazette francesa. Les tres Novas ordinarias impreses el 25 de maig, 1 de juny i 9 de novembre de 1641 són considerades la primera sèrie de publicacions netament informatives.[2]

Context modifica

Durant gairebé dos segles, del 1714 al 1984, van dominar el panorama periodístic, tret dels breus períodes puntuals, perennes prohibicions centralistes. Durant tot aquest temps, des del segle xviii i XIX fins a la primera meitat del XX, totes les publicacions estaven absolutament controlades.[3]

A Europa, les gasetes (l'antecedent més directe dels periòdics informatius) es publicaven des de principi del segle xvii (Anvers, 1605; Frankfurt, 1616). El 1661, vint anys després de l'aparició de la publicació catalana, va sorgir la primera gaseta a Madrid. L'aparició continuada a Barcelona de gasetes i noves ordinàries i extraordinàries és una conseqüència directa de l'adhesió de Catalunya al Regne de França.[4]

Referències modifica

  1. Guillamet 2000, p. 119
  2. Guillamet 2000, p. 117
  3. «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat. [Consulta: 5 agost 2012].[Enllaç no actiu]
  4. Guillamet 2000, p. 118

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica