Obre el menú principal
Gel sec

Es diu gel sec o neu carbònica a l'estat sòlid del diòxid de carboni. Rep aquest nom perquè, malgrat semblar-se al gel o a la neu pel seu aspecte i temperatura, quan s'evapora (o més pròpiament quan es sublima) no deixa residu d'humitat.

Té una temperatura de sublimació de -78 °C (-108 °F). El punt de sublimació molt baix i el fet de no deixar residu líquid el converteixen en un excel·lent refrigerant.

El gel sec va ser obtingut per primera vegada en l'any 1825 pel químic francès Charles Thilorier.

UtilitzacióModifica

Té molts usos, entre els quals podem nomenar:

  • Conservació de mostres de semen
  • Conservació de vacunes
  • Transport d'elements congelats, com menjars gelats, carns i altres
  • Espectacles en els quals es veu boira en el sòl (en aquest cas es combina el gel sec amb aigua)
  • Presentació de postres en un banquet
  • Polit de gomes o plàstics (en refredar-los es comporten com a elements rígids)
  • Refrigeració extrema d'equips informàtics
  • Refrigeració de gelats als punts de venda al detall
  • Efecte ornamental en fonts petites per l'interior de la llar
  • Refrigeració de motors de cotxes de Fórmula 1 en les aturades

Precaucions d'úsModifica

  • Cal manipular-lo amb guants tèrmics, per evitar que produeixin cremades en les mans
  • No s'ha d'utilitzar dins de recipients hermètics o de vidre, ja que pot esclatar
  • No s'ha d'utilitzar en ambients sense ventilació, atès que allibera diòxid de carboni (el mateix gas que s'exhala en respirar)
  • No s'ha ingerir, ja que el gel sec és nociu si s'ingereix. En cas d'ingestió, cal obtenir ajuda mèdica immediatament

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gel sec