Geoffrey Scott
Geoffrey Scott (11 juny 1884 – 14 agost 1929) va ser un intel·lectual i poeta anglès,[1] conegut com a historiador de l'arquitectura, especialitzat en el Renaixement italià, que per a ell incloïa també el barroc. La seva biografia d'Isabelle de Charrière titulada The Portrait of Zelide va guanyar el Premi Memorial James Tait Black l'any 1925.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 juny 1884  Hampstead (Anglaterra) |
| Mort | 14 agost 1929 (45 anys) Nova York |
| Formació | Rugby School New College Highgate School |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador de l'arquitectura, poeta |
| Família | |
| Cònjuge | Lady Sybil Cuffe (1918–) |
| Pare | Russell Scott |
Premis | |
La publicació el 1914 del seu llibre The Architecture of Humanism: A Study in the History of Taste [2] el va fer molt famós. Aquesta obra va ser enormement influent en la crítica anglosaxona i italiana a partir de la seva publicació, estant a la base, per exemple, de les teories de Bruno Zevi.[3] Moltes escoles d'arquitectura el van mantenir com lectura bàsica obligatòria fins a finals de la dècada del 1960.
La seva comprensió de l'arquitectura des de la psicologia de l'espai i la seva crítica ferotge a les diferents fal·làcies (romàntica, tècnica, biològica i ètica) que impedeixen una lectura clara dels mètodes i els objectius arquitectònics són encara d'enorme valor per construir una crítica de l'arquitectura a la primera meitat del segle XXI.
Referències
modifica- ↑ «Person Page». [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑ Scott, Geoffrey. The architecture of humanism; a study in the history of taste.. New York,: Norton, 1974. ISBN 0-393-00734-0.
- ↑ «LOS ARQUITECTOS DE ZEVI. Historia y contra-historia de la arquitectura italiana, 1944-2000 | Sobre Arquitectura y más | Desde 1998» (en castellà). [Consulta: 23 gener 2022].