Geoffroi I

aristòcrata francès

Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008. Era fill de Conan I de Bretanya, comte de Rennes i duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou.

Infotaula de personaGeoffroi I

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Geoffroi Ier de Bretagne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1008 Modifica el valor a Wikidata
Nantes Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Mont Saint-Michel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHavoisa de Normandia (996 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlan III Rebrit, Adela of Rennes (en) Tradueix, Odó de Penthièvre, Evenus de Bretagne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesConan I de Bretanya Modifica el valor a Wikidata  i Ermengarde-Gerberga d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
GermansJudicael de Vannes i Judit de Bretanya Modifica el valor a Wikidata

Família modifica

Geoffroi I era fill de Conan I. Es va casar vers 996 amb Havoisa de Normandia,[1] filla de Ricard I de Normandia. D'aquesta unió van néixer:

  1. Alan III (nascut el 997), duc de Bretanya a la mort del seu pare el novembre de 1008.
  2. Eudó o Eó (nascut el 999), comte de Penthièvre i regent de Bretanya en nom del seu nebot menor Conan II
  3. Adela (morta el 1067), primera abadessa de Saint-Georges de Rennes el 1032.

Biografia modifica

Geoffroi I fou l'hereu del ducat de Bretanya i del comtat de Rennes a la mort del seu pare Conan I el 992. El 994 va derrotar el jove comte Judicael de Nantes, i el va obligar a anar a Rennes a retre-li homenatge. Va ser llavors quan va agafar el títol de duc de Bretanya (995). Per assegurar el seu poder feudal sobre el comtat de Nantes, després de les morts del bisbe Arveu o Hervé el 1004 i del comte Judicael el mateix any, va posar com a bisbe de Nantes a un cavaller de Rennes, Gautier II (1004-1041) que va controlar al nou comte Budic de Nantes, el jove fill de Judicael.

Jofré era un home molt pietós que volia restaurar els monestirs més malmesos, i va demanar a Gauzlin de Fleury, abat de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire i més tard arquebisbe de Bourges, que li enviés un religiós apte per complir aquesta tasca; l'abat va confiar la missió a un monjo de nom Fèlix que va arribar a Bretanya el 1008. Mentre el duc va fer un pelegrinatge a Roma i a la basílica del Sant Sepulcre, va encomanar Fèlix a la protecció de la seva esposa i dels seus dos fills mascles.

Jofré I o Geoffroi I va morir el 20 de novembre de 1008 a la tornada del seu pelegrinatge a Roma.[2]

Notes i referències modifica

  1. Joëlle Quaghebeur i Bernard Merdrignac Bretons et Normands au Moyen Âge Presses Universitaires de Rennes, Rennes 2008 ISBN 9782753505636 pàg. 147
  2. Segons Histo. S Florentii, Saumur l'esparver (o el falconer) del duc hauria matat la gallina d'una dona i aquesta, plena de rabia, va tirar una pedra al cap del duc que el va ferir; va tenir temps de fer el seu testament i va morir de la ferida

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geoffroi I
  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale siécles XIe-XIIIe. Ouest-France Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tome troisième Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).



Precedit per:
Konan I el borni
Duc de Bretanya
 

992-1008
Succeït per:
Alain III