Geoffroi I

aristòcrata francès

Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008. Era fill de Conan I de Bretanya, comte de Rennes i duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou.

Infotaula de personaGeoffroi I
Mariage Geoffroi, duc de Bretagne et Havoise de Normandie.JPG
modifica
Nom original(fr) Geoffroi Ier de Bretagne modifica
Biografia
Naixementsegle X modifica
Rennes (Bretanya) modifica
Mort20 novembre 1008 modifica
Nantes modifica
Lloc d'enterramentBretanya modifica
Dades personals
Grup ètnicBretons modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolDuc modifica
CònjugeHavoisa de Normandia modifica
FillsAlan III Rebrit
Adela of Rennes (en) Tradueix
Odó de Penthièvre
Evenus de Bretagne (en) Tradueix modifica
ParesConan I de Bretanya modificaErmengarde-Gerberga of Anjou (en) Tradueix modifica
GermansJudicaël de Vannes (en) Tradueix i Judit de Bretanya modifica

BiografiaModifica

Geoffroi I fou l'hereu del ducat de Bretanya i del comtat de Rennes a la mort del seu pare Conan I el 992. El 994 va derrotar al jove comte Judicael de Nantes, i el va obligar a anar a Rennes a retre-li homenatge. Va ser llavors quan va agafar el títol de duc de Bretanya (995). Per assegurar el seu poder feudal sobre el comtat de Nantes, després de les morts del bisbe Arveu o Hervé el 1004 i del comte Judicael el mateix any, va posar com a bisbe de Nantes a un cavaller de Rennes, Gautier II (1004-1041) que va controlar al nou comte Budic de Nantes, el jove fill de Judicael.

Jofré era un home molt pietós que volia restaurar els monestirs més malmesos, i va demanar a Gauzlin de Fleury, abat de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire i més tard arquebisbe de Bourges, que li enviés un religiós apte per complir aquesta tasca; l'abat va confiar la missió a un monjo de nom Fèlix que va arribar a Bretanya el 1008. Mentre el duc va fer un pelegrinatge a Roma i al sant Sepulcre, va encomanar Fèlix a la protecció de la seva esposa i dels seus dos fills mascles.

Jofré I o Geoffroi I va morir el 20 de novembre de 1008 a la tornada del seu pelegrinatge a Roma.[1]

Matrimoni i fillsModifica

Geoffroi I es va casar vers 996 amb Havoisa de Normandia,[2] filla de Ricard I de Normandia. D'aquesta unió van néixer:

  1. Alan III (nascut el 997), duc de Bretanya a la mort del seu pare el novembre de 1008.
  2. Eudó o Eó (nascut el 999), comte de Penthièvre i regent de Bretanya en nom del seu nebot menor Conan II
  3. Adela (morta el 1067), primera abadessa de Saint-Georges de Rennes el 1032.

Notes i referènciesModifica

  1. Segons Histo. S Florentii, Saumur l'esparver (o el falconer) del duc hauria matat la gallina d'una dona i aquesta, plena de rabia, va tirar una pedra al cap del duc que el va ferir; va tenir temps de fer el seu testament i va morir de la ferida
  2. Joëlle Quaghebeur i Bernard Merdrignac Bretons et Normands au Moyen Âge Presses Universitaires de Rennes, Rennes 2008 ISBN 9782753505636 pàg. 147

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geoffroi I
  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale siécles XIe-XIIIe. Ouest-France Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tome troisième Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).



Precedit per:
Konan I el borni
Duc de Bretanya
 

9921008
Succeït per:
Alain III