George Alcock MacDonnell

George Alcock MacDonnell (16 d'agost de 18303 de juny de 1899), fou un jugador d'escacs irlandès. Era, també, capellà.

Infotaula de personaGeorge Alcock MacDonnell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1830 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1899 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatIrlanda Irlanda
FormacióTrinity College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCapellà, jugador, escriptor i periodista d'escacs
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

Resultats destacats en competició modifica

MacDonnell empatà als llocs 3r-4t al 5è British Chess Congress, Londres 1862 (el campió fou Adolf Anderssen).[1] El mateix any va guanyar dos matxs contra George Henry Mackenzie (8 : 5) i (6.5 : 3.5), ambdós a Dublin. El 1865 empatà al primer lloc amb Wilhelm Steinitz a Dublin,[2] però va perdre la partida de desempat. El 1866 va empatar a Londres als llocs 2n-3r a la primera edició de la British Chess Association Challenge Cup, (considerada per algunes fonts com el primer Campionat Britànic); el campió fou Cecil de Vere),[3] i posteriorment empatà als llocs 3r-4t a Dundee (el campió fou Gustav Neumann),[4] El 1868/69 empatà als llocs 3r-5è a Londres (II BCA Challenge Cup, els guanyadors foren Joseph Henry Blackburne i De Vere),[5] El 1872 empatà al tercer lloc a Londres (el campió fou Steinitz),[6] i fou 4t a la IV BCA Challenge Cup de 1872, (els guanyadors foren John Wisker i De Vere).[7]

MacDonnell va guanyar un matx contra Wisker (3.5 : 0.5) a Bristol 1873, i va perdre el matx de revenja (6 : 9) a Londres 1874.[8] Fou 4t a Londres 1876 (el campió fou Blackburne),[9] fou 4t al Quadrangular de Londres 1879 (el guanyador fou Henry Bird), fou 3r al Vizayanagaram de Londres 1883 (el campió fou Curt von Bardeleben),[10] fou 4t a Bath 1884 (el guanyador fou Wayte), empatà als llocs 5è-6è a Londres 1885 (el campió fou Isidor Gunsberg), obtingué el primer lloc a Londres 1866, empatà als llocs 7è-8è a Londres 1886 (els guanyadors foresn Blackburne i Amos Burn),[11] va perdre un matx contra Blackburne (1.5 : 2.5) a Londres 1887, i fou 6è a Stamford 1887 (el campió fou Joseph Henry Blake).[12]

Periodista i escriptor d'escacs modifica

Va ser durant molts anys repsondable de la columna d'escacs al diari Illustrated Sporting and Dramatic News. Va escriure dos llibres: Chess Life Pictures (Biografies d'escacs) (Londres, 1883) i Knights and Kings of Chess (Cavalls i reis dels escacs) (Londres, 1894).[13]

La seva rellevància en el món dels escacs britànics dels 1860-1870 és clara. Fou un dels jugadors d'escacs retratats al quadre Chess Players, (cap a 1876) d'Anthony Rosenbaum (mort el 1888), i que és a la National Portrait Gallery londinenca.[14]

Va escriure també obres de contingut religiós, com ara el recopilatori de sermons Man's life and destiny, Londres, 1861.[15]

Referències modifica

  1. Londres 1862 Taula de creuaments i classificació del torneig.
  2. Dublin 1865 Taula de creuaments i classificació del torneig.
  3. Londres 1866 Taula de creuaments i classificació del torneig.
  4. Dundee 1866 Taula de creuaments i classificació del torneig.
  5. Londres 1868/69 Taula de creuaments i classificació del torneig.
  6. Londes 1872 Taula de creuaments i classificació del torneig.
  7. Londres 1872 BCA Challenge Cup Taula de creuaments i classificació del torneig.
  8. Matxs entre 1865-79
  9. Londres 1876 Taula del torneig
  10. Londres 1883 Taula del torneig
  11. Londres 1866 Taula del torneig
  12. «Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables, An Electronic Edition» (en anglès). Anders Thulin, Malmö, 01-09-2004. [Consulta: 19 juny 2010].
  13. Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy (1986, 1987). Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z)
  14. Imatge de hess Players
  15. Man's life and destiny a google books (anglès)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica