George Inness

pintor estatunidenc

George Inness (Newburgh, estat de Nova York 1825 - Bridge of Allan, prop de Stirling, Escòcia 1894). Paisatgista estatunidenc vinculat a l'Escola del Riu Hudson.

Plantilla:Infotaula personaGeorge Inness

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1825 Modifica el valor a Wikidata
Newburgh (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1894 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Bridge of Allan (Escòcia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRosedale Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPaisatge i pintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma
Milton (en) Tradueix
Montclair
Newark
Boston
Londres
Califòrnia
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, paisatgista, artista visual Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola del Riu Hudson Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLouis Comfort Tiffany Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FillsGeorge, Jr. Inness, Helen Inness Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgeorgeinness.org Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7868e24e-ea48-4666-becf-e8a28466c386 Find a Grave: 4001 Modifica el valor a Wikidata
In the Berkshires (Als Berkshires, 1848-1850), oli sobre tela. Museu Thyssen-Bornemisza

Biografia

modifica

Joventut, aprenentatge i primeres obres

modifica

George Inness va ser el cinquè dels tretze fills de John Williams Inness i de Clarissa Baldwin. El 1839 va estudiar amb un pintor itinerant anomenat John Jesse Barker. En la seva adolescència, Inness va treballar com a gravador de mapes a Nova York, on va cridar l'atenció del pintor paisatgista Regis Francois Gignoux, amb qui posteriorment va estudiar. A mitjans de la dècada de 1840 va assistir a classes a la National Academy of Design, i va estudiar l'obra dels artistes de l'Escola del Riu Hudson, com Thomas Cole i Asher Brown Durand. Mentre, Inness va obrir el seu primer estudi a Nova York.

A mitjans dels anys 1850, Inness va ser encarregat per la Delaware, Lackawanna and Western Railroad de realitzar pintures que documentessin el creixement de l'Amèrica industrial a la Vall de Lackawanna, Pennsilvània. The Lackawanna Valley (ca. 1855) és una obra que integra la tecnologia i la Natura dins d'un paisatge viscut de primera mà. Posteriorment, Inness no només va eliminar la presència industrial de les seves obres, sinó que va realitzar la major part del seu treball en el seu estudi, dibuixant de memòria per produir escenes que sovint s'inspiraven en llocs concrets, però cada vegada amb més atenció pels aspectes formals.

L'any 1851, un mecenes va patrocinar el seu primer viatge a Europa, on va passar més d'un any a Roma. En varis viatges a París, va entrar en contacte amb els pintors de l'Escola de Barbizón. George Inness va esdevenir el principal exponent de l'estil d'aquesta escola pictórica als Estats Units d'Amèrica. L'any 1854 nasqué el seu fill George Inness, Jr., que també es va ésser un pintor de paisatges.[1]

Carrera artística posterior

modifica

Entre 1855 i 1874 la seva destresa pictòrica va augmentar molt, amb obres com Delaware Water Gap (1861) o Delaware Valley (1865). Els seus llenços de petit format d'aquesta etapa mostren que ja no estava tan preocupat pels detalls, com els pintors de l'Escola del Riu Hudson, sinó que va començar a explorar la llum i el color a la manera de J-B Camille Corot i de l'Escola de Barbizón. El seu creixent control sobre les relacions espaials, l'escala, el dibuix i el color li van permetre assolir una sensació més idíl·lica i tranquil·la a les seves obres.

A partir de 1875, i amb obres com Autumn Oaks (c. 1875), Inness va encetar una etapa d'una gran concentració del sentiment, presagiant la preeminència del color sobre la forma en les seves obres finals. Va explorar les idees que havia articulat en el seu article “Colours and Le Correspondences”, en el qual descrivia la significació espiritual de certes combinacions de colors. La seva visió mística de la natura es va anar intensificant, i les seves pintures es van anar dissolvent en un color brillant, magnífic en si mateix, i que ja no estava recolzat per la construcció formal. A The Home of the Heron (1893), l'Inness va utilitzar una subtil varietat tonal, amb una atmosfera nebulosa que d'alguna forma traslluïa la filosofía de The New Church, a la qual s'havia adherit.[2]

Galeria d'obres

modifica

Progressió de pintures en ordre cronològic.

Referències

modifica
  1. «Biography of George Inness» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2020].
  2. «George Inness, American painter» (en anglès). The Editors of Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 abril 2020].