George Leonard Staunton

botànic britànic

George Leonard Staunton (Galway, 10 d'abril de 1737 - Londres, 14 de gener de 1801), primer Baronet (10 d'abril de 1737 fins a 14 de gener de 1801) era un treballador de la Companyia Britànica de les Índies Orientals i botànic anglès.

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
George Leonard Staunton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1737 Modifica el valor a Wikidata
Galway (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1801 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica, diplomàcia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, diplomàtic, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Abrev. botànicaStaunton Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaronet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJane Collins Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Thomas Staunton Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorge Staunton Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Leonard Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 113245353 IPNI: 10042-1Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració del 1798 traducció holandesa de Staunton de An authentic account of an embassy from the King of Great Britain to the Emperor of China

Va néixer a Cargins, Co Galway, Irlanda i va estudiar al col·legi dels jesuïtes, a Tolosa de Llenguadoc, França (obtenint un MD l'any 1758) i a l'Escola de Medicina de Montpeller, França. Va ser guardonat amb un DCL per la Universitat d'Oxford l'any 1790.

Inicialment va exercir com a metge a les Índies Occidentals, i l'any 1779 va ser Procurador General a Granada. L'any 1784, va acompanyar al seu amic de tota la vida George, Lord McCartney, a qui va conèixer a les Índies Occidentals, fins a Txennai per negociar la pau amb Tipu Sultan, pel servei de la qual Staunton va ser premiat com baronet d'Irlanda, de Cargins al Comtat de Galway el 31 d'octubre de 1785.[1]

Va ser escollit Membre de la Royal Society al febrer de 1787.[2]

L'any 1793, va ser nomenat Secretari de la missió britànica a la cort imperial xinesa. Aquesta missió diplomàtica i comercial estaria encapçalada per Lord Macartney. Encara que l'Ambaixada Macartney va tornar a Londres sense obtenir cap concessió de la Xina, la missió podria haver estat un èxit perquè va portar observacions detallades. Staunton va ser acusat de reproduir la versió oficial de l'expedició després del seu retorn. Aquesta obra de diversos volums va ser presa principalment dels papers de senyor Macartney i dels papers de sir Erasmus Gower, que era el comandant de l'expedició. Sir Joseph Banks, el president de la Royal Society, va ser responsable de la selecció i l'organització de gravat de les gràfiques d'aquest document públic.[3]

Va morir a la seva casa de Londres, 17 Devonshire Street, el 14 de gener 1801 i va ser enterrat a l'Abadia de Westminster, on es va erigir un monument realitzat per Sir Francis Chantrey en la seva memòria. El títol de baró, el seu patrimoni irlandès en Clydagh, Comtat de Galway i la seva casa de Londres van ser heretats pel seu únic fill, George Thomas Staunton.

Referències

modifica
  1. «London Gazette». , 12699, p. 522 [Consulta: 31 març 2015].
  2. [Enllaç no actiu]
  3. Banks, Joseph. Papers of Sir Joseph Banks; Section 12: Lord Macartney’s embassy to China; Series 62: Papers concerning publication of the account of Lord Macartney's Embassy to China, ca 1797. Arxivat 2017-06-03 a Wayback Machine. [State Library of New South Wales.]
  4. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  5. Todos los géneros y especies descritos por este autor en IPNI.

Bibliografia

modifica