George Macfarren

compositor londinenc

Sir George Alexander Macfarren (Londres, 1813 - 1887) fou un compositor anglès. Era germà del també compositor Walter Macfarren.

Infotaula de personaGeorge Macfarren
George Alexander Macfarren.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1813 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHampstead Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, musicòleg, pedagog musical, teòric musical, professor d'universitat i teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal Academy of Music
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancis William Davenport (en) Tradueix, Jacob Guillermo Davidson i Oliveria Prescott Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansWalter Macfarren Modifica el valor a Wikidata
ParentsEmma Maria Macfarren (cunyada) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: fada068e-c162-4141-a07a-dbf210d40881 Discogs: 3821488 IMSLP: Category:Macfarren,_George_Alexander Find a Grave: 21314822 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià a la Royal Academy of music on fou professor de 1834 a 1875 i on tingué entre altres alumnes Antonio James Oury, Julian Edwards,[1] i na Elisabeth Stirling,[2] en Edwin George Monk,[3] en Steward Macpherson,[4] i en Reginald Steggall,[5] i passà amb el mateix càrrec a la universitat de Cambridge fins al 1877 en què fou substituït per Charles Villiers Stanford.[6] Estigué afectat per una oftàlmia que li feu perdre la vista, el que no li impedí atendre els seus deures professionals.

ObraModifica

Va escriure les òperes:

Diverses obres de cant per a església, quartets, quintets, 8 simfonies, etc.

Les obres didàctiques:

  • Rudiments of harmony (1867);
  • On the structure of a sonata (1871);
  • 80 sentences to illustrate chromatic chords (1875);
  • Counterpoint (1879);
  • Musical history brieffy (1885).

A més, publicà:

  • Adresses and lectures (1888) i diverses col·leccions de contes populars, com:
  • Old English Ditties (1857-80);
  • Moore's Irish Melodies (1859);
  • Scottish Ditties (1861 a 1880).

I tingué cura de la nova edició de les obres de Henry Purcell i Handel i altres.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 371. (ISBN 84-7291-227-2)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1178 (ISBN 84 239-4557-X)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 34, pàg. 188 (ISBN 84 239-4534-0)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 31, pàg. 1229 (ISBN 84-239-4531-6)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 1053 (ISBN 84 239-4556-1)
  6. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 971 (ISBN 84-239-4557-X)

BibliografiaModifica