Obre el menú principal

Georges Leygues (Villeneuve-sur-Lot (Lot-et-Garonne) 26 d'octubre de 1857 - Saint-Cloud (Seine-et-Oise) 2 de setembre de 1933), va ser un polític francès.

Infotaula de personaGeorges Leygues
Georges Leygues 01.jpg
Biografia
Naixement 26 d'octubre de 1857
Villeneuve-sur-Lot
Mort 2 de setembre de 1933(1933-09-02) (als 75 anys)
Saint-Cloud
  87th Prime Minister of France
24 de setembre der 1920 – 16 de gener de 1921
Activitat
Ocupació Polític i poeta
Partit Aliança Democràtica Republicana
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va voler ser un oficial la Marina, però davant la negativa de la seva mare, finalment estudià Dret i es va fer advocat.

En la política va ser diputat de Lot-et-Garonne des de l'any 1885 fins a la seva mort.

A París,va freqüentar els medis literaris i va enviar assaigsde posesia a Sully Prudhomme i José-Maria de Heredia. A les leeccions legislatives franceses de 1893 pel republicans moderats va ser fet ministre

  • 30 de maig de 1894 a 26 de gener de 1895 : Ministre d'Instrucció pública i de les belles Arts en el govern de Charles Dupuy
  • 26 de gener a 28 d'octubre de 1895 : Ministre de l'Interior al tercer govern d'Alexandre Ribot
  • 1 de novembre de 1898 al 7 de juny de 1902 : Ministre d'Instrucció pública i de les belles Arts en el govern de Pierre Waldeck-Rousseau : Va reformar l'ensenyament secundari l'any 1902.
  • 14 de març a 25 d'ovrubre de 1906 : ministre de les Colònies en el govern de Ferdinand Sarrien :Va treballar per consolidar els ports de Bizerte, Dakar, Djibouti, Saigon, conqerí el Txad gràcies a haver pres l'Oasi de Bilma. Organitz`a l'Ensenyament a Ultra mar.

El 1909, Alfred Chauchard, fundador dels Grands Magasins du Louvre, li va llegar una enorme fortuna de 12 milions de francs-or (dels motius d'aquest llegat no se'n sap la causa).

El 1917, Clemenceau li confià el Ministeri de la Marina que va detentar fins a la seva mort el 1933. :

Com a Ministre de la Marina, Georges Leygues va originar el Statut Naval de 1920.

El 3 de juliol de 1905 va votar a favor de la llei de la separació de les esglésies i l'Estat.

HomenatgesModifica

BibliografiaModifica

  • Yvert Benoît (dir.), Premiers ministres et présidents du Conseil. Histoire et dictionnaire raisonné des chefs du gouvernement en France (1815-2007), Perrin, 2007, 916 p.
  • Jacques Raphaël-Leygues, Georges Leygues. Le Père de la marine française, France-Empire, 1983
  • Jean-Philippe Zanco (dir.), Dictionnaire des ministres de la marine, SPM 2011.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Leygues  

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a Georges Leygues