Georges Wambst
ciclista francès
Georges Wambst (Lunéville, 21 de juliol de 1902 - Raon-l'Étape, 1 d'agost de 1988), anomenat Le Frelon,[1] va ser un ciclista francès, que va córrer durant els anys 20 i 30 del segle xx. El seu principal èxit esportiu l'aconseguí als Jocs Olímpics de París de 1924, en què guanyà la medalla d'or en la contrarellotge per equips, tot formant equip amb Armand Blanchonnet i René Hamel.[2]
Biografia | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Georges Eugène Wambst 21 de juliol de 1902 Lunéville (França) | ||||||
Mort | 1r agost 1988 (86 anys) Antíbol (França) | ||||||
Altres noms | Le Frelon | ||||||
Nacionalitat | França | ||||||
Alçada | 1 m 72 cm | ||||||
Pes | 72 kg | ||||||
Activitat | |||||||
Ocupació | ciclista | ||||||
Esport | ciclisme en pista | ||||||
| |||||||
Participà en | |||||||
Principals triomfs | |||||||
Curses d'un dia | Sis dies de París (1926, 1928) | ||||||
Família | |||||||
Germans | Fernand Wambst Auguste Wambst Charles Wambst | ||||||
Medaller | |||
---|---|---|---|
Representa: França | |||
Ciclisme | |||
Jocs Olímpics | |||
París 1924 | contrarellotge per equips |
En el seu palmarès destaquen nombroses curses de ciclisme en pista.[2] Els seus germans Auguste, Charles i Fernand també foren ciclistes.[3][4]
Palmarès
modifica- 1925
- 1r a la París-Reims
- 1926
- 1r als Sis dies de París (amb Charles Lacquehay)
- 1r als Sis dies de Berlín (amb Charles Lacquehay)
- 1927
- 1r als Sis dies de Breslau (amb Charles Lacquehay)
- 1928
- 1r als Sis dies de París (amb Charles Lacquehay)
- 1r als Sis dies de Niça (amb Charles Lacquehay)
- 1r al Premi Dupré-Lapize (amb Charles Lacquehay)
- 1929
- 1r al Critèrium dels Asos
- 1931
- 1r al Premi Dupré-Lapize (amb Paul Broccardo)
- 1940
Referències
modifica- ↑ Paul Ruinart et Raymond Huttier «Quarante ans de courses et de conseils». Le Miroir des Sports, 932, 23-02-1937..
- ↑ 2,0 2,1 «Olympedia – Georges Wambst». [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ «WAMBST Georges». [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ René Bierre «Les quatre frères Wambst». Match, 285, 23-02-1932, pàg. 10-11.