Gerardo Armentia Palacios
Gerardo Armentia Palacios (1890 - Cartagena, 7 de març de 1939) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1890  |
| Mort | 7 març 1939 (48/49 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Biografia modifica
El juliol del 1936 era comandant d'artilleria destinat en la Base naval de Cartagena al capdavant del Regiment d'Artilleria de Costa núm. 3.[1]
En produir-se la revolta militar es va mantenir fidel a la República. A l'agost es va traslladar amb les seves forces a Andalusia i va participar en la Ofensiva de Còrdova organitzada pel general Miaja, que va resultar en un estrepitós fracàs. En l'atac contra la capital cordovesa, Armentia va arribar a manar una de les columnes republicanes.[2] Durant la resta de la contesa va manar l'artilleria adscrita a l'Exèrcit d'Andalusia.[3] El 5 de maig de 1938 ascendí al rang de coronel.[4]
Al març de 1939 es trobava novament a Cartagena al capdavant del Parc d'Artilleria de la base naval, on conspirava al costat d'altres militars en contra del govern Negrín.[5] Va arribar a prendre part en la Revolta de Cartagena,[6] encara que després d'això va ser detingut breument pels militars que també s'havien revoltat però eren partidaris del Bàndol franquista.[5] Va morir a l'alba del 7 de març, durant l'assalt de la 206a Brigada Mixta contra les forces revoltades al Parc d'Artilleria.[7]
Referències modifica
- ↑ César Vidal (2006); La guerra que ganó Franco: historia militar de la Guerra Civil Española, pág. 495
- ↑ Francisco Moreno Gómez (1985); La Guerra civil en Córdoba: 1936-1939, pág. 351
- ↑ Carlos Engel (1999); Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, pág. 255
- ↑ Michael Alpert (2013); The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939, pág. 112
- ↑ 5,0 5,1 Ángel Bahamonde Magro, Javier Cervera Gil (2000); Así terminó la Guerra de España, pág. 430
- ↑ Michael Alpert (2013); The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939, pág. 323
- ↑ Ángel Bahamonde Magro, Javier Cervera Gil (2000); Así terminó la Guerra de España, pág. 437