Gerda Hedwing Lerner (de soltera Kronstein, 30 d'abril de 1920-2 de gener de 2013) va ser una historiadora i escriptora americana nascuda a Àustria. A més de les seves nombroses publicacions acadèmiques, va escriure poesia, ficció, peces de teatre, guions i una autobiografia. Va ser presidenta de l'Organització Americana d'Historiadors entre 1980 i 1981, i el 1980 va ser nomenada professora d'Història a la Universitat de Wisconsin-Madison, on va fer classes fins a retirar-se el 1991.

Plantilla:Infotaula personaGerda Lerner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Gerda Hedwig Kronstein Modifica el valor a Wikidata
30 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 2013 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madison (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Organization of American Historians (en) Tradueix
1981 – 1982 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia
The New School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, autobiògrafa, educadora, autora, guionista, professora d'universitat, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Wisconsin-Madison (1980–)
Sarah Lawrence College (1968–)
Universitat Duke Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista dels Estats Units d'Amèrica (1946–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalEva Kollisch
Sherry Ortner
Joan Kelly Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeCarl Lerner Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgerdalerner.com Modifica el valor a Wikidata

Apple Music: 382976236 Goodreads author: 102764 Modifica el valor a Wikidata

Lerner va ser una de les fundadores de la branca d'Història de les dones. El 1963, mentre estava estudiant a la Nova Escola de Recerques Socials, va impartir el curs “Grans dones en la història americana”, considerat com el primer curs universitari regular impartit en aquesta matèria.[1]

Va impartir classes a Long Island University des de 1965 fins a 1967. A la Universitat Sarah Lawrence, on Lerner va ensenyar des de 1968 fins a 1979, va establir el primer màster en Història de les dones, i va introduir el primer programa de doctorat sobre el tema a la Universitat de Wisconsin-Madison. També va treballar a la Universitat de Duke i a la Universitat de Colúmbia.

Gerda Lerner va néixer a Viena, Àustria el 30 d'abril de 1920. Va ser la primera filla de Llona (de soltera Neumann) i Robert Kronstein, una benestant família jueva. El seu pare va ser farmacèutic i la seva mare artista, amb la que Gerda, segons relata a la seva autobiografia, tenia una relació tibant. Després de l'annexió d'Àustria el 1938, Kronstein va arribar a involucrar-se amb la resistència anti-Nazi. Va ser empresonada sis setmanes.[2][3]

La seva família va poder emigrar d'Àustria perquè el seu pare havia obert una filial del negoci familiar a Liechtenstein, Suïssa, on es va assentar. La seva mare es va traslladar a França i la seva germana es va traslladar a Palestina. El 1939, Gerda va immigrar als Estats Units amb el suport de la família del seu promés socialista, Bobby Jensen, amb qui es casaria més endavant. Es va casar per segona vegada amb Carl Lerner (1912-1973) un director de teatre que era membre del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica.[4] Va morir el 2 de gener de 2013 a Madison (Wisconsin) a l'edat de 92 anys.[5]

Principals obres

modifica
  • Black Women in White America: un documental publicat el 1972. En ell es registra la història dels 350 anys en què les dones negres van ser tractades com a propietat i descriu una gran gamma d'efectes de la tracta d'esclaus. Va ser un dels primers llibres a detallar les contribucions de les dones negres a la història.
  • The Creation of Feminist Consciousness: va ser publicat el 1993, el llibre traça els orígens de la dominació patriarcal dos mil·lennis enrere.
  • The Creation of Patriarchy (1986), volum I de Dones i Història: aquesta obra traça els orígens de la dominació patriarcal des de la prehistòria. Lerner aporta evidència històrica, arqueològica, literària i artística per sostenir la idea que el patriarcat és una creació cultural.
  • The Creation of Feminist Consciousness: From the Middle Ages to 1870 (1994) segon volum de Dones i Història. Aquest llibre revisa la cultura europea des del setè fins al novè segle, mostrant les limitacions imposades per la cultura masculina dominant i l'esporàdic intent de resistir aquesta dominació. Examina detalladament l'exclusió de l'educació de la dona i el seu aïllament de moltes de les tradicions de les seves societats.
  • Fireweed: A Political Autobiography(2003): és un recompte detallat sobre la seva vida.

Lerner va rebre molts premis pels seus llibres, inclòs el premi Bruce Catton per la trajectòria en assaig històric de la Societat d'Historiadors Americans i el guardó del llibre especial de la Conferència Bershire de Dones Historiadores.[6]

Altres obres

modifica
Musical
  • Singing of Women (1951, en col·laboració amb Eve Merriam)
Guions
  • Prayer Pilgrimage for Freedom (1957)
  • Black Like Em (1964)
  • Home for Easter
Llibres
  • No Farewell (1955): autobiografia
  • The Grimké Sisters from South Carolina: Rebels against Authority (1967)
  • The Woman in American History [ed.] (1971)
  • The Female Experience: An American Documentary (1976)
  • A Death of One's Own (1978/2006)
  • The Majority Finds Its Past: Placing Women in History (1979)
  • Teaching Women's History (1981)
  • Women's Diaries of the Westward Journey (1982)
  • Scholarship in Women's History Rediscovered & New (1994)
  • Why History Matters (1997)
  • Living with History/Making Social Change (2009)

Referències

modifica
  1. [1][Enllaç no actiu]
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-21. [Consulta: 11 juny 2016].
  3. [2]
  4. [3]
  5. [4]
  6. [5]

Enllaços externs

modifica