Gèrrids
Els gèrrids (Gerridae) són una família d'hemípters heteròpters de l'infraordre Gerromorpha,[2] que inclou els coneguts popularment com a sabaters,[3] per bé que aquest nom s'aplica també a altres famílies de xinxes aquàtiques, com ara el Hydrometridae.[4]
Gerridae | |
---|---|
Gerris remigis | |
Enregistrament | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Hemiptera |
Subordre | Heteroptera |
Infraordre | Gerromorpha |
Superfamília | Gerroidea |
Família | Gerridae Leach, 1815 |
Subfamilies[1] | |
Patinen amb rapidesa sobre l'aigua aprofitant la tensió superficial d'aquest líquid i la hidrofòbia dels pèls de les seves potes i capturen insectes que cauen a l'aigua. Es coneixen vora 500 espècies situades en prop de 60 gèneres.[1]
Noms comuns
modificaSabaters (d'aigua), babots, sastres, teixidors, i al País Valencià parís-pariràs, aclaridors, corredores.
Descripció física
modificaLa seva llargada oscil·la entre 1,6 mm (en el gènere Rheumatobates) fins a 36 mm. La forma del seu cos, segons les espècies, pot anar des de prima i allargada fins a quasi completament rodona. Una característica de tots els gèrrids són les seves potes primes i allargades que els permeten de caminar sobre l'aigua sense enfonsar-s'hi. El cos i les potes estan coberts amb pèls fins. Normalment el cap és allargat. En general, les ales estan poc o gens desenvolupades. Tanmateix, algunes espècies sí que en tenen i les fan servir per a colonitzar nous hàbitats.[1]
Ecologia
modificaSón insectes, depredadors d'altres insectes o petits invertebrats, que viuen en basses, corrents dèbils, marjals i altres aigües quietes. Es poden moure a velocitats de 1,5 m/s.
Cinc espècies del gènere Halobates són els únics insectes que han colonitzat hàbitats dins del mar obert.[5]
Naturalesa de les seves potes hidròfobes
modificaEls sabaters aconsegueixen de caminar sobre l'aigua gràcies a les seves potes que no es mullen.
Segons van demostrar els biofísics Xuefeng Cao i Lei Jiang a la revista Nature la resistència de l'aigua de les potes dels sabaters és deguda a l'estructura jeràrquica que tenen gràcies al fet de ser cobertes de pèls amb una especial orientació i propietats nanomètriques més que no pas a la cera amb què estan també cobertes.[6]
Referències i notes
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Schuh R.T., Slater J.A. (1995). True Bugs of the World (Hemiptera: Heteroptera). Classification and Natural History. Cornell University Press, Ithaca, New York, USA. 336 pp.
- ↑ «ITIS - Report: Gerridae». [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ DCVB: Sabater.
- ↑ Sperling F. et al. (2001). Molecular genetics and distribution of the ocean-skater Halobates (Heteroptera: Gerridae). The ESA 2001 Annual Meeting - 2001: An Entomological Odyssey of ESA.
- ↑ Gao X, Jiang L «Biophysics: water-repellent legs of water striders». Nature, 432, 7013, 2004, pàg. 36. DOI: 10.1038/432036a. PMID: 15525973.